dilluns, 6 de març de 2017

Com a casa

Hem arribat a casa després d'uns dies d'estada a Catalunya. Semblava que no n'haguérem eixit. Res indicava que fóra diferent. Cal vore quin poder d'unió té la llengua. Ells, nosaltres i el vincle d'unió representat per l'ús d'un mateix idioma, el nom del qual no importa, perquè el que importa és el contingut que el configura. Els idiomes són elements importantíssims que fan que la gent se senta integrant d'una comunitat, d'un poble. Allí hem usat la nostra llengua com sempre, la llengua que ens han transmés els nostres avantpassats i hem aprés des que hem nascut. Hem de confessar que ens hem sentit més a casa que no quan visitem, per exemple, i en el nostre cas, Alacant, la capital de la província on ens van ubicar uns capriciosos polítics des de la capital del regne a les albors de l'actual estat espanyol.

Quan hi veus la borratxera mental del PP valencià, l'estupidesa intel.lectual del blaverisme i la ignorància supina de la gent que opina sense tindre el més mínim coneiximent de filologia, afirmar que valencià i català són llengües diferents, no pots menys que pensar en l'existència d'interessos polítics que volen acabar amb tot allò que no siga espanyol, entenent per espanyol tan sols el que es cou al melic del centralisme. No puc entendre com unes persones, de Quatretonda unes i de Berga altres, puguen estar d'amena conversació tots els dies, com era el cas, i no tingueren cap problema a l'hora d'entendre's, si estaven usant, segons la colla anterior, llengües diferents. Ai, Isabeleta Bonig, quina manera de fer -serem clars- la imbècil !

Com déiem, ens hem sentit com a casa. Parlàvem com si estiguérem a les nostres comarques de Diània, i, de vegades, ens preguntaven si érem de Lleida. Allò de les diferències entre el català oriental i l'occidental, que verd ho tenen alguns compatriotes nostres. Per no saber, no saben que les diferents llengües que es parlen a un teritori tenen límits geogràfics, i, així, sabem que la llengua que parlen a Petrer o a Biar, per exemple, és diferent a la d'Elda o Villena: però què passa si anem a Sant Rafael del Riu i a El Castell, a Vinaròs i a Alcanar? Naturalment, parlen la mateixa llengua i no hi podem posar límits lingüístics Què en podran dir els prebosts del PP si van allà amb el discurs de rucs que tenen assignat? Una cosa tan simple com saber on estan els límits entre el valencià i el castellà i no saber on posar el límit entre el valencià i el català -perquè no hi existeix-, no és possible que la ignoren si no és per malèvoles intencions polítiques que tots, o quasi tots, devien de conéxer.


Com a casa, si, però que trist que a l'àrea de servei de Sagunt, al nostre País Valencià, ens hem sentit com a forasters, doncs la llegua que allí parlaven ja no era la nostra, que era l'altra, la que ens està fagocitatant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada