dilluns, 18 de maig de 2015

Terol existeix

Terol, eixa terra quasi ignota per a la resta del territori nacional, està ahí, al costaet, com qui diu, a pocs quilòmetres per una còmoda autovia, que els rigors climàtics van deteriorant a poc a poc, però que, tot i això, faciliten la seua arribada en un tres i no res. En el record queden aquelles corbes del famós Ragudo que eren el terror dels camioners, i que feien que el trànsit cap a Aragó resultara, en argot ciclista, “pestós”.

Una vegada que deixes la comarca del Camp de Morvedre, el terreny s'empina cap amunt a través de la castellonenca comarca de l'Alt Palància amb interessants poblacions que voregen el riu que la travessa: Sogorb, Xèrica, Altura, Navaixes, Caudiel. I de sobte, el mur muntanyenc que, com ja hem dit, era salvat per les famoses costeres i corbes. Ara, però, és un còmode ascens sense cap dificultat que salva l'autovia Mudèjar.

Ja a l'altiplà, Barraques és l'última població valenciana. Entrem a Aragó, i el paisatge canvia radicalment. Espais deshabitats i escassos de terrenys conreats, Desolació, despoblació, abandó. Aragó ens dóna una benvinguda poc agradable. Ací, el clima és dur, i no permet alegries de cap mena. Les repoblacions forestals comencen a donar-li'n alguna.

La ruta va en ascensió contínua, i sense adonar-se'n, arribem als 1.240 metres en el port d'Escandón. Aquest territori és famós per les batalles que tenien lloc durant la guerra Civil del 36-39, amb les trinxeres encara visibles. 

Una vegada sobrepassat Escandón, descendim cap a Terol i ens situem en la cota 915 sobre el nivell de mar. Una alçada considerable que li dóna eixe clima fred que és aprofitat per instal.lar assecadors de pernils que de tan bona qualitat resulten. 

Terol ens ofereix l'arquitectura mudèjar representada, sobre tot en les famoses torres, com la de la catedral o la de l'esglèsia de San Martín. També cal destacar uns quant edificis d'excel.lent arquitectura modernista. I, com no, les dues icones de la ciutat: “Los Amantes” i “El Torico”.

Terol, tan lluny i tan prop, tan històrica i tan desconeguda. Terol existeix. Terol està ahí mateix. Terol enamora. Hi tornarem.