dijous, 19 de març de 2015

Londres

Tots els anys, arribades estes dates de març, com preàmbul primaveral, una eclosió de petites i grans explosions atronen al nostre voltant. Sembla que la idiosincràssia valenciana haja de ser el soroll i el despropòsit acústic. Bé, cadascú que faça el que vullga, però si puc, m'escape d'esta, per a mi, coentor en forma de petard. Darrere he deixat falles, coets, xarangues musicals i demés parafernàlia fallera, i he fet una escapada al cosmopolita Londres, que no és precisament lloc de descans; tanmateix, és una altra cosa. 

 Fa quasi vint anys que hi vaig estar en una meteòrica visita, així que no en coneixia quasi res. Ara, tot m'ha semblat com a nou, si és que de nou pot semblar allò que hem vist reiteradament en tota mena de mitjans. Sempre, però, la realitat n'és ben diferent. En esta ocasió ha superat la ficció, vull dir que, acostumats com estem a vore algunes coses retocades en els mitjans, quan les vegem en la realitat, ens deixen una mica decebuts. No ha estat este el cas, que ben ple d'emocions m'han deixat algunes d'elles, com per exemple, la Westminter Abbey, que bocabadat m'he quedat. Allò que no m'ha agradat, ha estat el recorregut interior que, si més no, semblava la visita a un cementeri el dia de Tot Sants de tant de recordatori lapidari de les moltes restes allí depositades. 

 En un altre ordre de coses, Londres, no pareix una ciutat anglesa. Tota classe de races, llengües, costums, vestimentes, vas observant per tot arreu. Quan estàs esforçant-te per fer-te entendre en anglés, et contesten en castellà, i, clar, immediatament te'n passes a eixa llengua. Com no, també he trobat interlocutors en la nostra llengua: valencians, catalans mallorquins, joves treballadors en cafeteries, pubs, hotels, et solucionaven de cop, el problema de llengua que se't pogués presentar. Que diferents són Londres i Shefield, ciutat al nord d'Anglaterra, on hi vaig estar durant quinze dies. Allò si que era England !!! 

 M'ha cridat, positivament, molt l'atenció, no vore gossos pel carrer, i per tant, bancs, faroles, cantonades, papereres, lliures de tan desagradables restes sòlides i líquides dels cans. Els pobrets animalets no en tenen la culpa, però si els amos, que ho permeten. I les vies públiques netes, sense brutícies, i... sense quasi personal de neteja. Educació, sensibilització... de tot una mica, supose. I qué dir de l'ús dels espais públics? Respecte màxim per no interrompre el pas a ningú. Nosaltres tenim el costum d'envair tot l'espai, i els altres que s'apanyen. 

 Han estat cinc dies de canvi d'escenari, cinc dies de viure de manera diferent, de manera intensa per no deixar-te res per vore, de caminar, de trasllats en segon pis de "red bus", de vertiginosos "undergrouns", de "fish and chips", de "Pret a manger", de "salad" i "pints of beer", de "bridges" i churches" I tot, lluny de xarangues, petards, i destrellats parlamentaris volent parlar en una llengua que ni coneixen ni estimen ni usen. 

 Tot i això, encara hem arribat a temps  per vore unes falles passades per aigua, unes falles enderrocades i esmicolades pel vent. Com si fos un vaticini d'allò que hauria de caure d'una manera definitiva.












diumenge, 8 de març de 2015

Petiteses dominicals

Hi ha diumenges que s'hi presenten sense cap programació prèvia, havent d'improvisar sobre la marxa. No importa, perquè sempre trobes alguna que altra activitat que t'ompli les hores matinals. Aquest ha sigut un d'ells. Cap caminada amb els amics, cap eixida en bicicleta, cap assistència a algun esdeveniment. Ocasió perfecta per apropar-me a la veïna ermita de Sant Antoni i recrear-me amb la fotografia, que si no és que vas tot sol, no en traus trellat. 

L'ermita es troba pegadeta al municipi de Benirredrà, que tot i ser municipi propi, és com una barriada de Gandia, En una possible reforma administrativa, aquests municipis haurien de desaparéixer. No té sentit duplicar ajuntaments i serveis en localitats que estan unides físicament. I aquesta n'és una. Com una illa està enclavada dins del municipi gandià. 

Consideracions municipalistes a banda, allà que he anat, en un dia que no hi havia cap activitat a l'ermita. Les possibles activitats són de tipus cultural, que no de culte. No funciona com a església, i si com a recinte on, de tant en tant, s'hi celebra algun petit concert de quartets musicals. El matí era una mica gris, però amb temperatura agradable; un dia d'eixos que anuncien la primavera i comences a veure símptomes en la natura que ja l'anuncien, encara que, per aquestes terres de la Safor, és difícil distingir quan és primavera i quan és hivern. 

Ixes de Gandia i entres en Benirradrà sense cap interrupció urbana. L'ermita està al cim d'un petit pujol d'escassa alçada, però suficient per contemplar les poblacions des d'un nivell superior. L'edifici està reformat al 2004, tanmateix data del segle XVI. Abans d'aquesta reforma, presentava un aspecte roinós i pròxim a l'enderrocament. Era necessària una actuació d'aquesta importància per part dels municipis de Gandia i Beniredrà. 

 Ara, aquesta ermita és un recés tranquil on poder passar una estona. Unicament eres amoïnat pel soroll dels vehicles que circulen per la veïna carretera.