diumenge, 4 d’octubre de 2015

Una miqueta de civisme, per favor

Esta vesprada, a la plaça Major de Gandia, entre les façanes gòtica de la col.legiata i neoclàssica de l'ajuntament, hi havia un concert líric a base d'àries de sarsuela. La gent anava ocupant els seients a base de cadires estratègicament col.locades deixant passadissos entre les files dels diferents sectors. Uns fets, però, observats, m'han fet pensar en la falta de civisme de la ciutadania que es fa palesa de tant en tant, i penses en allò de si religió o educació cívica a les escoles. Jo no tinc cap problema en decidir-me per una posició o per l'altra, i opine que és més important saber respectar el proïsme que no pas altres formulismes religiosos.
Bé, deixem-nos de teories i anem al gra. Com deia, uns fets m'han cridat l'atenció per trencar el bon desenvolupament cívic de la gent que hi assistíem. No han estat fets greus, ni molts menys, però si indicatius de la falta de respecte a la resta de participants.
Unes files més avant meues un senyor trau un cigarret i, cosa que ningú no feia, es posa a fumar envaint de fum els de davant, darrere i costat. A l'acabar, com no, la punta de cigarret al terra, i el terra era més net que un llambre. Al cap d'una estona torna a repeir l'acció sense cap mirament
Més endavant,un grup de maries -no tinc res contra les Maries, que, per cert, és un dels noms més bonics de l'onomàstica femenina- no contentes on estaven, es posen a correr cadires trencant el passadís habilitat i impedint el pas de la gent, que en cas d'extrema necessitat no hagueren pogut passar, si no era per damunt d'elles.
A un costat, una parella amb un xiquet, van ser els protagonistes principals d'estos tuactes incívics. Li giren una cadira perquè s'espatarrara, el xiquet, com si estiguera al sofà de sa casa. Ella, d'aspecte rondanxó i de bon any, obri un paquet de pipes i es posa a devorar-les afanyosament, sense treva ni descans; de tant en tant, trago d'un líquid ensucrat que tenia en un brick. La sarsuela? Pse! Què més li donava! Acaba el paquet, i tira mà al mòbil. Una miqueta de teclejar, i n'obri un altre, de paquet de pipes. Es veu que el cos li'n demanava més. No sé si eren salades o sense sal, però si en tenien, de sal, i donada l'anatomia de la susodicha, la seua pressió sanguínia devia anar pels núvols.
Acabada la ingesta pipera, i no estan per la tasca de gaudir de la magnífica interpretació que estaven fent el baríton i la soprano, s'alcen i se'n van, deixant tota una catifa de corfes de pipes i bosses de plàstic. Allò pareixia terreny per plantar carabasseres, i no dubte que les carabasses haurien tingut més matèria gris que la susodicha.
En fi, religió o educació cívica a l'escola?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada