divendres, 4 de setembre de 2015

A les acaballes de l'estiu

La temporada estiuenca toca el seu final. Encara els dies calorosos resten entre nosaltres, però van fent-se cada vegada més suportables adobats per esporàdiques tronades que, de tant en tant, ajuden a refrescar l'ambient. La tardor està pròxima, i la platja, com els arbres, va perdent a poc el seu fullatge en forma d'estiuejants. En un tres i no res tot aquest espai fa un no-res ple a caramull, esdevindrà solitari i quasi fantasmagòric. 

 Aprofitant la calidesa matinal, ens hem apropat a la platja de l'Auir, lliure, de moment, de les envestides urbanístiques que l'anterior alcalde -en l'ostracisme polític romanga per molts anys- tenia entre cella i cella. Allí, tot és tranquil.litat, únicament alterada pels pocs passejants que a eixes hores van recorrent la passarel.la de fusta fins arribar a la veïna platja de Xeraco. La caseta de windsurf, tancada i sense activitat. La Playa Can, sense gossos refrescant-se a la mar, és a dir, sin perrito que le ladre.L'àrea nudista, deserta i nua, com les persones que no fa massa dies allí gaudien de la llibertat dels cossos al vent. 

 Amb aquest ambient tan relaxant, la pel.lícula mental va refrescant tota l'actualitat política, social i personal. Lladres, corruptes i esquilmadors de la cosa pública passen per la ment i ens indigna vore'ls asseguts a les bancades del Senat o gaudint de plàcides vacances insultant la gent en forma de luxosos iots. Personal tornant a casa i iniciant la costera laboral després d'unes merescudes vacances, però també d'altres sense cap activitat remunerada que els hi puga servir per realitzar-se com a persones. I sobre tot, el més sagnant de tot, masses de gent fugint dels horrors de la guerra, amuntegades en llocs provisionals o intentant fugir cap a llocs desconeguts on començar una nova vida, imatges massa sovint repetides al llarg de la història, i que, desgraciadament, han estat viscudes i patides en carn viva per les generacions anteriors a les nostres com a conseqüència d'aquell règim de repressió del 39. Diferència entre elles? Estes, en color; aquelles, en blanc i negre. 

 Trobe setembre un més nostàlgic, un més de repàs d'activitats fetes, d'activitats frustades, de propòsits de millora i de programes d'activitats. Jo diria que l'any comença en setembre, més que en gener, primer mes oficial de l'any. En fi, una hora de caminada en estos dies de plàcids de finals d'estiu que m'ha servit per seure i intentar escriure quelcom, doncs fa setmanes que no trobe moment ni motiu per fer-ho. 

 I acabant açò, mar calenta, embossament d'aire fred a les altures, aire de gregal i llevant, ingredients per a que passe el que està passant en alguns punts del nord d'Alacant i sud de València, anomedades terres de Diània, com ací a la Safor, trons, llamps i aigua a bots i barrals que no deixa ni vore a través dels cristalls. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada