divendres, 17 de juliol de 2015

Reflexions des del meu lloc

A l'estiu, tot lo món viu”. Veritat o veritat a mitges? Com tot -o quasi tot- en la vida, segons qui ho mire, segons quan es mire, i segons com es mire. En un estiu normal, veritat, però en un estiu com l'actual, difícilment s'hi pot aplicar la dita. Qui més qui menys ho portarà com puga, i els dies aniran passant amb tota l'energia calorífica al complet impedint el normal desenvolupament de les activitats quotidianes.

Mentres contemple des d'una posició privilegiada l'anar i vindre de les masses “mesetàries”, totes carregades d'estris platgers en direcció vora mar o de tornada cap a casa, em recree llegint a la fresca brisa marinera tot allò que cau a les meues mans, i així, si més no, durant les hores matinals, passem una estona “vivint”, com diu l'anterior refrany.

Coses tan habituals actualment, que semblen haver estat tota la vida al nostre abast, no són així, encara que la memòria és curta i ens ho fa paréixer. Tan sols fa 10 anys, per posar per cas, moltes de les accions rutinàries eren pura ciència ficció. Estem tan immersos en l'era digital que generem una informació mitjana per persona de 6 megabytes al dia, equivalent a la que produïa una persona en tota la seua vida en el segle XVI.

Qui no recorda aquells “Atlas” on consultàvem la cartografia? Han quedat obsolets i arraconats a les prestatgeries o formant part d'alguna col.lecció d'objectes curiosos, i fins i tot, poden haver anat a parar al contenidor de paper que hi ha al costat de casa. Es que davant de la cartografia digital, quina altra cosa s'hi pot fer d'ells?

També comptem amb el streaming, mitjançant el qual tenim accés a tal quantitat de continguts multimèdia, que difícilment ens adonem de la seua magnitud.

Una notícia que realment m'ha impressionat ha estat el descobriment del continent de plàstic. I què és això? Doncs, ni més ni menys que la quantitat de plàstics que suren per la mar. Hom calcula que en són uns cinc bilions d'elements, que tot plegat, tenen un pes de 269.000 tones. A banda, estan els altres, els que hi ha als fons marins, fent que el 20% de peixos petits tinguen plàstic als seus estómacs.

Unes dades indignats són aquelles que exposen les grans empreses presumint dels objectius acomplits i que es tradueixen en grans guanys per a elles. Veus com els fluxos de capitals conflueixen en espais reduïts, quedant la gran massa poblacional eixuta i exhaurida veient com els cabalosos rius econòmics passen de llarg o s'emmagatzemen en els grans embassament de les empreses de l'Ibex.

I llegint, llegint, anem passant moments refugiats a l'ombra, allunyats de la voramar on és difícil no ensopegar amb alguna cama estesa al sol o amb algun infant, que embogit per l'entusiasme dels jocs amb l'arena i l'aigua, es creua en el teu camí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada