dimarts, 23 de juny de 2015

Navegant pel Cap Nord

En quatre hores i mitja el B747 ens acosta a l'aeroport de Narvik, al nord de Noruega. Per les seues finestretes podem observar la retallada costa repleta d'illes i illots de la costa noruega. Les muntanyes que s'alcen a l'oest de la península escandinava encara conserven una part important de l'abundant neu caiguda durant l'època hivernal. El verd, però, hi és el color més abundant en aquest final de primavera amb l'imminent estiu que ja crida a les portes. 

Un oratge fred ens colpeja la cara quan eixim a l'exterior. No ens pilla per sorpresa. Ja l'esperàvem, encara que no hi és tan intens com pensàvem. Aquest fred pertany a un altra classe de fred. Més intens que el nostre, tanmateix més noble i respectuós quan ens abriguem com cal. 

Després d'aproximadament una hora travessant pujols nevats, tossals de verda vegetació, rierols i llacs, un vaixell en Leknes ens acull per començar la travessia que ens portarà, al llarg de la costa nord, a la ciutat russa de Murmansk. Tot un viatge que sembla atractiu per poder conéixer la costa més septentrional d'Europa. 

Una visita a les illes Lofoten és la primera activitat. Escarpades muntanyes d'escassa alçada amb neu als cims, costa abrupta esguitada de petites platges, cases disperses d'amplis finestrals amb els que poder captar l'escassa llum i el garrepa sol d'aquestes latituds, i assecadors de bacallà d'intensa olor, és el decorat d'aquestes illes. 

La següent parada és Tromso, la ciutat més important d'aquestes terres, porta de l`Àrtic i barreja d'antiguitat i modernisme en les seues construccions. Un pont de 1.220 metres uneix les dues parts de la ciutat. Una església, la Catedral Àrtica, és divisa a l'altra part del pont. Ací, a aquest costat, una passejada ens serveix per conéixer l'ajuntamentt i la biblioteca d'arquitectura avanguardista, una església catòlica de fusta, i algun que altre edifici, també d'arquitectura d'avantguarda. No pot faltar el mercat de carrer vora port presidit per l'escultura d'un pescador en la barca. En les muntanyes properes la neu encara és abundant. 

Alta és una ciutat amb la població escampada per tot arreu, comptant, com a nucli urbà, una curta avinguda tancada en un dels seus extrems per una moderna església d'arquitectura atrevida en forma d'espiral. Un centre comercial sembla ser lloc de reunió i punt de trobada de la dispersa població. El seus voltants estan coberts de boscos de coníferes i camps de conreus de cereals. Dos museus: el de la cultura komsa i el militar, són els referents culturals de la ciutat. 

Seguint el programa arribem a l'illa Mageroy amb la població d'Honningvag. Estem al nord del nord d'Europa, i ací tot és el més al nord: gasolinera més al nord, aeroport més al nord -per cert, un dels més petits del món, tan sols una pista d'uns 900 metres-, perruqueria més al nord, farmàcia més al nord, etc... i com no, el cap més al nord, de nom Cap Nord. La paraula nord déu de ser la més utilitzada. Resulta interessant visitar les petites poblacions de Kamoyvaer, amb un idíl.lic port pesquer, i Skarsvag, en les proximitats del cap Nord, amb ramats de rens pasturant a prop de les cases. 

Una escapada a Rússia ens permet visitar la ciutat de Mursmansk, el major port de l'Oceà Àrtic. La tundra és la vegetació dominant, i, com en la resta d'aquest territori dins del Cercle Polar Àrtic, el dia i la nit van rellevant-se al llarg dels mesos, i no al llarg de les hores del dia. La ciutat és un exemple de ciutat dominada pels sòviets durant dècades. Edificis decadents, indústries obsoletes, infraestructures dolentes, grans monuments militars, símbols d'un passat soviètic que encara no ha desaparegut, vaixells militars, submarins nuclears, població vinguda de tot el territori rus en busca d'oportunitats, Tot plegat, res que s'assemble a les poblacions dels països veïns  -Finlàndia, Suècia i Noruega-, totes però, en territori sami o lapó. 

Acabem el recorregut tornant al fiord que comença a l'illa de Mageroy i acaba en la localitat de Lakselv, al fons del mateix. Has d'anar buscant la població per poder-la trobar. Això si, els seu aeroport té una bona pista, encara que la terminal no hi és, solement unes instal.lacions provisionals. I entre port i port, la mar en calma, una mar d'aigües grises reflectint un cel ennuvolat que poques voltes deixa vore el sol. També deu de ser fotut que durant estos dies en què l'astre rei està de manera permanent, uns núvols empipadors impedisquen la seua brillant presència il.luminant unes terres i una gent que no estan habituades a tindre'l. 

Quatre hores i mitja més ens porten a Barajas sobrevolant Europa en direcció sud-oest. Ja hem complit el desig, i després d'haver estat uns anys abans al sud del sud, prop de l'Antàrtida, ara hem visitat el nord del nord, prop de l'Àrtic.



  































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada