dissabte, 14 de febrer de 2015

Visita a Còrdova

En vol directe, Andalusia queda molt propera. Quan prens terra, un mar immens de camps d'oliveres i tarongers s'obri als teus peus. Acostumat com estic a diferenciar les terres d'oliveres de les de tarongers, com passa al meu país, em crida molt l'atenció veure com aquí es barregen tots dos cultius sense cap problema: tarongers, oliveres, tarongers, oliveres, tots veïns, compartint climatologia i terreny. No és exagerat afirmar que quan la primavera arribe, tot quede impregnat d'olor a tarongina, que amb la seva aroma perfume l'aire de camps i ciutats. 

Còrdova és això:  Guadalquivir i Serra Morena, aires de califat i barrocs temples cristians. Submergir-te en la ciutat antiga és respirar edat mitjana musulmana i jueva. L'arquitectura andalusí pobla els seus estrets carrerons a manera de patis, portes i jardins. Testos de colors adornen les blanques parets, que arribada l'estació florida explosionaran en variat colorit floral. 

Blancs pobles jalonen el recorregut. Esglésies i convents, palaus nobles i cellers de vins són mostra del passat i del present. Soldats i frares descansaven en ells en la seva ruta cap a l'or i la plata americans, així com cap a la cristianització de la seva gent. Castella sortia per aquí cap al Nou Món. Però per sobre de tot, és el passat musulmà el que més empremta ha deixat. La grandiosa mesquita, única al món per la seva arquitectura, se n'ix de l'esquema clàssic. Les construccions cristianes afegides trenquen la seva harmonia primitiva.

Madinat al-Zahra (la ciutat brillant) és un clar exponent de l'esplendor califal cordobesa. La seua brevetat existencial - menys de cent anys- es també reflex de les lluites internes musulmanes. Abd al-Rahman III, al-Nasir, (891–961) la va manar construir, però els jihadistes del moment, els almohades, vetladors de l'islam més exagerat, la van destruir, junt a moltes altres construccions almoràvits. Res sembla no haver canviat a l'islamisme, perquè de coses similars passen al present.

Uns dies a Còrdova tan sols et donen l'oportunitat de tindre una visió panoràmica del seu passat i del seu present.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada