dimarts, 15 de juliol de 2014

A la llum de la lluna

Aprofitant la claror de la lluna plena, programem una excursió nocturna al castell de Bayrén. Si els núvols no ho impedeixen, gaudirem del satèl.lit amb tota la seua cara de satisfacció eixint per la mar i enllumenant-nos el camí de tornada. També tindrem unes vistes diferents de la comarca, especialment de la platja de Gandia amb els llums encesos. Així va resultar; tal com estava pensada, va acabar. Bona estada allà dalt del castell, bon entrepà, bon vinet per regar-lo, i panorama d'allò més reconfortant: fanals urbans per tot arreu, cotxes com a cuques de llum blanques i roges solcant l'espai vial per sota el castell. Tota una experiència plaent que no podia quedar-se aïllada, solitària en el temps. Les ganes de repetir l'experiència són força intenses, i és necessari trobar una altra ocasió per repetir: la propera lluna plena, en juliol, seria bona ocasió.

En ple període vacacional, quan la gent està dispersa per diferents llocs d'estiueig, com ho haviem parlat, una passejada nocturna travessant la platja de l'Auir satisfaria els nostres desitjos. Amb una ràpida comunicació -les noves tecnologies així ho permeten- reunim una dotzena de companys, i ens disposem a no desaprofitar l'ocasió que estos dies ens brinda la lluna Caterina.

A les hores en què el sol deixa pas a lluna, partim rumb a la platja de Xeraco per la nova passarel.la que hi ha instal.lada a la zona nord de la platja de Gandia. Els darrers banyistes que han estat gaudint del sol i la platja van retirant-se i deixant-nos tot l'espai dunar per a nosaltres, que amb pas de passejada, xerrant, i veient com hi va enfosquint -no del tot, perquè la lluna ja hi es protagonista- tenim com a meta alcançar l'altre extrem de l'Auir, on de bell nou, el cement fa acte de presència d'una manera insultant.

L'Auir és eixe espai natural que miraculosament s'ha salvat dels depredadors paisatgístics que han anat profanant de manera salvatge la costa fins fer d'ella una amalgama de construccions, carrers, carreteres i espais d'oci. L'Auir és, a hores d'ara, objecte de la cobdícia de constructors i polítics que hi veuen, amb l'excusa de crear una riquesa fictícia per al poble, un motiu d'engrossir els seus patrimonis.

La nostra passejada continua entre la sorra i la mar a un costat, i, més allunyat, a l'altre, el cim del Montdúver. És un privilegi poder gaudir encara d'unes dunes que no han estat devorades per l'avanç imparable de l'urbanisme mal entés i, encara pitjor, mal aplicat.

Un braç del riu Vaca, eixe riuet que naix als peus del Toro, allà a Simat de la Valldigna, i que és un col.lector natural de les aigües pluvials que cauen a la cubeta de Barx, marca el final de l'Auir. En estos dies l'aigua no arriba a la mar. Queda estancada en un allargat bassal. L'aigua, però, no és d'ell, que baixa sec; és de la marjal, que amb els seus ullals va omplint el seu llit.

Passem a l'altre costat per les comportes que regulen el seu cabal, i anem fins el final, on unes instal.lacions disposades per menjar ens serveixen per obrir les motxilles i traure els entrepans. Algú ha tingut la delicadesa de carregar a l'esquena una gran ampolla de “tinto de verano” amb el que acompanyem el bocata (va ser Forges qui va encunyar el mot?), i un altra ens ha obsequiat amb uns bombonets per a les postres. Bonics detalls que s'agraeixen en situacions com estes en què sols penses en dur allò estrictament necessari per no carregar en excés la motxilla. Gràcies, Marleny i Luis, gràcies Pilar.

La tornada transcorre de manera tranquil.la i relaxada, programant activitats per a després de l'estiu, quan tothom estiga a la seua residència habitual, i la vida transcórrega en els seus paràmetres normals. I és que activitats com estes, de senderisme pausat i tranquil, atrauen la gent, que veu en elles motiu d'esplai, d'activitat física, de relacions personals, i de gaudi de la natura.