dissabte, 1 de novembre de 2014

L'estret de Les Aigües i alguna reflexió

El nostre recorregut comença tot just sobrepassada la població de Bellús. Un camí a la dreta de l'antiga N-340 ens condueix cap a una petita zona d'estacionament de vehïcles a l'inici del congost a recórrer. En aquest punt ja comença a esbrinar-se la bellesa del paratge. 

Comencem la caminada observant uns escaladors practicar aquesta modalitat esportiva en un vertical rocam a la nostra esquerra, mentre que a la dreta, el riu Albaida inicia la travessia de l'estret, anomenat de les Aigües, degut a la quantitat del líquid element que brolla pels seus voltants. 

Ben aviat, arribem a la Casa de la Llum, lloc on abandonem la ruta per la marge esquerra del riu i creuem a la dreta en direcció al Genovés. Una agradable passejada entre pinedes i cases d'estiueig ens condueix a la pedania d'Alboi, un carrer i poc més. Allí, un pintor-escultor ens explica alguns detalls del llogaret, com el palau i les vivendes annexes al mateix. 

Tornem sobre les nostres passes i creuem el riu, ara per una passarel.la per a vianants, i busquem la senda que ens portarà a l'aqüeducte del barranc del Pou Sec, denominat Arcadetes d’Alboi, consistent en una successió de nou arcs apuntats, d’època gòtica, amb una longitud d’uns cent metres i una alçada de vint. 

A partir d'ací, el camí s'empina cap amunt prenent la direcció de Xàtiva (Aixàtiva per als habitants de Diània). Una vegada acabat l'estret, el camí transcorre entre camps de tarongers i caquiers conduint-nos a la ciutat, on fem l'entrada per la porta de l'est, junt a la font dels 25 dolls. 

Una vegada en la població, busquem la plaça del Mercat i, en un vell establiment, recuperem forces. A les taules del costat, fa acte de presència un grup gran d'excursionistes catalans. És interessant i enriquidor escoltar les diferents formes dialectals de la nostra llengua, en aquest cas, les de més enllà de l'Ebre. Que curiós que açò es produixca a la mateixa ciutat on un il.lustre pròcer local arremet sempre que pot, i quan no també, contra la unitat lingüística. Què té aquesta gent contra els catalans que els consideren com els nostres enemics públics? No s'han parat a pensar que els enemics estan per Ponent i, principalment dins de casa, i fins i tot hi són ells mateixos amb les seues postures genuflexes, sucursalistes i d'autoodi? 

Després del dinar, un agradable café a l'obert espai de l'Albereda ens serveix de despedida. Retornem a l'estret, i ara fem la ruta sempre per la marge esquerra del riu. L'arribada a casa coincideix amb el final de la partida de futbol entre l'Elx i el València, partida que marcarà una fita en la història del club valencià, no per ella mateixa, sinò per la presència física del nou propietari del club, el singaporés Peter Lim.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada