dimarts, 2 de setembre de 2014

Crònica d'un viatge


 Pula (Croàcia), mitjan vesprada. L'avió procedent de Madrid aterra en aquest petit aeroport. Estem llestos per iniciar la ruta cap a Opatija. Muntanyes sense aberrants urbanitzacions i complicada orografia en aquesta península d'Ístria on les serralades alpines, conegudes com Alps Dinàrics, s'endinsen a mode de fletxa en la mar Adriàtica; aigües solcades algunes centúries enrere per les naus venecianes, ames i senyores de la zona. 
 Opatija ens rep a l'hora del capvespre i, ben aviat, els llums prenen possessió de la ciutat donant-li el clàssic aire nocturn d'enllumenat groc, el pitjor que puga desitjar algú que vullga plasmar a l'objectiu de la càmera imatges de la ciutat. Una passejada per la zona marítima ens relaxa després d'una jornada esgotadora de trasllat en autocar a Madrid-Barajas i posterior vol. Un hotel de senyorial façana ens acull eixa nit. 
 En ruta cap a Zadar. Les primeres illes que salvaguarden la costa del mar obert van fent la seua aparició, i ja no ens deixaran en tot el recorregut. Abandonem momentàniament el litoral i ens dirigim, per verdes terres a visitar el parc nacional de Plitvice. Llacs, cascades, brolladors d'extraordinària bellesa van alternant-se en el seu recorregut. En 1979, va estar declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Sens dubte, el parc requereix un capítol a part per ser descrit i, sobre tot, per a l'exposició de fotografies. 
 Zadar està situat front a les illes Ugljan i Pasman, de les que la separa l'estret del seu nom formant la ciutat antiga, una petita península, en les muralles de la qual, encara podem observar els símbols del seu passat venecià a mode de lleó de Sant Marc i del seu passat romà. Després de sopar, fem un recorregut nocturn pel centre del casc antic, on la catedral i el seu campanar il·luminat en són el centre. Al passeig marítim hi ha un enginy a ras del terra, que és atracció turística amb el constant canvi cromàtic de les seues plaquetes lumíniques. Al costat, les ones marines que s'estavellen contra el rocam, van fent sonar les notes d'un orgue. 
 El matí següent el dediquem a la visita explicada de la ciutat. Les restes romanes i el passat venecià en són els temes.  El viatge, però, ha de continuar, i després d'un relaxant café -kava, diuen en croat, que per cert, la influència italiana es nota i saben preparar-lo ben bé- hem de seguir en direcció a Sibenik.
 Sibenik, a diferència de les altres ciutats dalmàtiques fundades per il·liris, grecs i romans, és la més antiga. Fou fundada pels dàlmates nadius en la costa est de l'Adriàtic, encara que hi ha restes que indiquen que el lloc va estar habitat molt de temps abans que hi arribaren. Per descomptat, que visitar els seus carrers és introduir-se en el món medieval. Han sabut reconvertir aquest urbanisme en encisadors raconets plens de pau i tranquil·litat, en un dels quals, una gelateria ens invita a seure una estona i prendre un dels bons gelats que per ací fabriquen. 
 L'arquitectura circumdant ens trasllada a l'època del rei croata Petar Kresimir IV, que és el primer en mencionar-la allà per l'any 1066. En Sibenik, com a la resta de Dalmàcia, van saber resistir els venecians, primer, i després als otomans. El lleó de Sant Marc no és animal que vaja per ací, ni tampoc els signes islàmics otomans tenen cabuda en els seus monuments. Això si, la seua catedral de Sant Jaume és patrimoni de la Humanitat, i els jugadors i tècnics de la cistella, germans Petrovic, i Spahija, en són naturals. 
 Una curiositat que enlloc havia vist mai -supose que existirà també en altres llocs, no ho sé-: uns petits abeuradors per a gats i gossos adossats a les parets. “Amor d cani”, resa en un d'ells. Això és pensar en els animalets solts, i no deixar-los que patisquen set o que és busquen la vida en qualsevol bassal, que ves a saber en quin estat s'hi trobe l'aigua.
 
A una escassa distància de la ciutat, un modern complex residencial de vacances de l'antiga Yugoslàvia, però reconvertit en zona turística, ens acull eixa nit. Encara tenim temps de gaudir de les instal.lacions.























 Un pont uneix terra ferma amb una petita illa que alberga la ciutat històrica de Trogir, Patrimoni de la Humanitat. Un gran cartell abans de creuar-lo així ens ho indica. Entrem per la porta principal de la muralla, i, de sobte, el segle XIII ens envaeix. Si més no, Tragir va molt més enrere i cal situar-lo 2.300 anys. Grecs, romans, venecians aporten el seu urbanisme a aquesta ciutat. Esglèsies, romàniques, gòtiques, renaixentistes, barroques, i altres construccions civils, apareixen després de cada cantonada. 
 En la plaça principal, es troba la catedral de Sant Llorenç (SXIII). Des de l'alt del campanar, hom pot observar una panoràmica de tota la ciutat, i en un dels pòrtics de la plaça, un grup canta a capela algunes cançons típiques croates, les quals formen part del CD que intenten promocionar. 
 Carrers estrets, curts, tortuosos; façanes gòtiques; arcades, terrasses, escales exteriors amb ornamentacions florals; botigues amb reclams turístics; cafeteries, restaurants. Tot plegat, forma el teixit urbanístic de la població que, en un tres i no res, travesses i arribes als estrets braços de mar que l'aïllen del continent. 
 De camí a Split, una paradeta per fotografiar Primosten, una coqueta població vora mar, que a mode de península, reclama la nostra atenció i interés fotogràfic. Sorprén aquesta costa croata la quantitat de llocs que atrauen l'atenció per la seua singularitat i bellesa. 
 Split, l'Aspaláthos grega, la segona ciutat de Croàcia, base naval, port pesquer, centre cultural i turístic importat, joia arquitectònica, i també, Patrimoni de la Humanitat, ens ofereix com a reclam més destacat el palau romà de Dioclecià d'enormes mesures, que ocupa un gran espai, i dins del qual., es troba el Temple de Júpiter i la Catedral de Domnio. Son destacables els festivals de música que se celebren durant tot l'any, especialment en l'època estival. 
 La ciutat va creixent al voltant del Palau de Dioclecià on anaren a refugir-se els habitants de la veïna Salona, saquejada pels àvars, nòmades procedents de l'Àsia Central a primers del S.VII. Dioclecià, que va nàixer molt prop d'allí, es va manar construir aquest palau per residir quan es jubilara. Avantatges de ser emperador que pot fer el que vullga sense que ningú no s'atrevisca a protestar, i pobre d'ell si ho intenta. 
 La zona portuària és un espai d'oci i esbarjo que s'ompli de gent passejant o relaxant-se en alguna de les nombroses cafeteries que hi ha. Grans creuers atraquen al port, i uns pescadors preparen uns enginys de pesca que solen vendre als aficionats. No hom pot deixar de visitar-la per la nit, quan els llums li donen un altre aspecte. 
 Continuem la ruta, i el nostre objectiu és ara visitar l'Illa de Korcula, la sexta més gran de l'Adriàtic, amb 279 kms2. Ací situen el naixement de Marco Polo. Els korculans són gent que viu en harmonia amb la natura, i la mar és quasi la seua llar. Una de les seues característiques, és com anomenen els punts cardinals est i oest, el llevant i el ponent, que per a ells hi són sol oriens i sol occidens. Cal destacar que l'esclavitud en Korcula fou abolida en el 1214, sent, per tant, el primer lloc del món on va quedar prohibida aquesta activitat. 
 La ciutat està construïda en forma d'espina de peix, permentent el pas de l'aire, però protegint els carrers transversals del fort vent que hi sol bufar. Va estar prohibit construir fora de la ciutat fins 1700, i el pont llevadís de l'entrada va durar fins 1863. En el nostre camí cap a Dubrovnik passem per la població de Ston, coneguda per posseir la segona muralla més llarga d'Europa, després de la muralla d'Adriano, entre Escòcia i Anglaterra, i ens allotgem en un esplèndit hotel de Slano. 
 Al matí següent, continuem el nostre viatge en direcció a Dubrovnik. La carretera travessa una petita part de Bòsnia-Herzegovina que arriba a la costa, concessió de Dubrovnik als otomans, que amb aquest pacte, impedien que les naus venecianes arribaren com Pedro por su casa, a les seues portes. Croàcia, per ací, és, només, una estreta franja de terreny que arriba des de la mar al cim de les muntanyes properes.















 L'expectació arriba quan, la carretera, entre una constant ziga-zaga, ens porta a un punt on, des de l'altura, es veu un entrant de mar que acull un enorme transatlàntic, i després un altre, i un altre. I és que estem arribant a Dubrovnik, la perla de l'Adriàtic, que entre mar, muntanyes i penya-segats, ha estat sempre un enclavament estratègic de primer ordre i, per tant, desitjat per les potències veïnes. 
 Un relat històric d'aquesta ciutat seria massa extens, i no és la pretensió d'aquest escrit; simplement volem exposar el que hem vist a Dubrovnik i la impressió que ens ha produït al visitar-la passejant pels seus carrers un dia qualsevol. 
 Mentre els grans creuers que havíem vist anaven descarregant turistes, hem aprofitat per recórrer les muralles, i així, fer-ho d'una manera més tranquil·la, perquè quan aquest exercit de quasi 10.000 persones desembarquen, va a ser cosa bastant difícil no anar ensopegant-te amb tothom. 
 Caminar per part de l'emmurallat ens ha donat una vista panoràmica de la població, de tot l'entramat defensiu, i de l'enrenou dels seus carrers, que ja començaven a estar plens. Aquesta ciutat no pot estar mai buida. És centre turístic de primer ordre, i, com a tal, ha de sofrir les incomoditats que tot açò suposa. 
Un músic abillat amb vestimenta tradicional, interpreta melodies populars croates. Un pirata amb uns multicolors lloros, fa les delícies de la xicalla. Els grups de japonesos, criden l'atenció amb la manera que tenen de protegir-se del sol; ho fotografien tot sense perdre detall. Unes xiques, recolzades a uns mostradors, ofereixen excursions nàutiques. 
 Dubrovnik mostra en fotografies els efectes devastadors que van provocar les bombes sèrbies quan la guerra dels Balcans. La ciutat, pràcticament està tota reconstruïda. Degué ser una situació apocalíptica quan queien bombes i més bombes sobre ella. Més de dos-mil, diuen que en van ser sobre una ciutat d'uns 40.000 habitants. 
 Barques i barques van arribant al port amb gent dels creuers. Ja estan tots pels carrers de la ciutat, i caminar per ells, és una tasca una mica enutjosa. No hi cabem tots. Afortunadament, a poc a poc, van retornant als seus grans vaixells, i a la vesprada, la passejada pels carrers i pel port resulta més relaxant. Mentre, un redoble de tambors que travessa la plaça, anuncia el canvi de guàrdia en la porta de la ciutat que dóna a la mar. 
 L'hora en què el sol s'amaga entre muntanyes i mars, deixa una tonalitat rogenca sobre en Dubrovnik, i els primers llums encesos barregen els colors de l'ambient. Dones elegantment vestides, acudeixen a alguna celebració, i fan que el capvespre es vista de glamur. 
 Dubrovnik ha estat diferent a les altres ciutats. Ella soles és motiu de visita a Croàcia. Així ho interpreten els grans creuers, i la col·loquen en la trajectòria de les seus rutes per la Mediterrània. Però, tot i això, Cràcia és molt més que Dubrovnik, com hem tingut ocasió de comprovar.



















Com estem molt prop de Montenegro (Crna Gora),fem una visita a aquest país. Perast, Kotor i Budva són els llocs on hi anem. Perast i Kotor estan situades en una de les badies més belles del món. Aigües tranquil·les, com les d'un llac, flanquejades per altes muntanyes, són el marc d'aquestes dues poblacions. 
 Perast, tan sols 400 habitants, reuneix un molt atractiu patrimoni arquitectònic en forma d'esglésies. Enfront de la població, dues xicotetes illes atrauen l'atenció: Sveti Dorde (Illa de Sant Jordi), amb un monestir benedictí del S.XII, i Gospa od Skrpjela (La mare de Déu de la Roca), un illot artificial, que per això, quan el visites, et fan transportar algunes pedretes que vas llançant-les a l'aigua quan hi arribes, i, així, milers i milers de turistes, amb les pedretes corresponents, aniran ampliant el tamany de l'illa. 
 L'altra població, Kotor, és més gran, però, també, de tamany reduït. Té un relleu molt abrupte, donat que està construïda als peus d'una muntanya que cau al mar. Carrers sinuosos, empinats i estrets, estan compresos dins d'un recinte emmurallat amb dues portes a cadascun dels dos extrems. Construccions romano-bizantines, gòtiques i renaixentistes, a mode d'esglésies, palaus i catedral, formen el conjunt patrimonial d'aquest enclavament entre Roma i Bizanci. 
 Com és diumenge, la població es mostra molt activa. Coincidim amb dos casaments, un de civil a les dependències de l'ajuntament i l'altre, religiós, de ritu ortodox, en una església. Ambdós, però, amb la seua passejada pels carrers, precedits per una bandera del país, i els respectius acompanyants. Tota una manifestació folklòrica que tenim l'oportunitat de ser-ne espectadors. Un xiquet, a les portes d'un vell casalot, ofereix unes petxines decorades per ell mateix. Més avant, al més alt d'unes escales que donen accés a la part alta d'unes cases, dues xiques plasmen als seus quadres el que estan veient. Els hi demane permís per fotografiar-les, i m'acoste a vore el que fan. Intercanviem unes paraules sobre el que estan pintant i continuem la visita. 
 Una mica més avall, està celebrant-se un dels casaments que hem vist abans. Com no pot ser d'altra manera, les cerimònies ortodoxes són totes en peus, no hi ha seients a les esglésies, i les misses poden durar hores. Això si, els cants són meravellosos, i en aquesta cerimònia no hi han faltat. 
Dinem en Budva, centre turístic i amb famosa vida nocturna en el país. La ciutat és molt antiga, i compta amb bons exemples d'arquitectura mediterrània.  Data de l'època fenícia, amb manifestacions de Grècia i Roma. Pels seus voltants anava la divisió entre els imperis romans d'orient i d'occident -Roma i Bizanci- per això, hi ha un fort impacte d'ambdós imperis. 
 A aquestes hores del viatge, i del dia -acabem de dinar, fa calor, i l'estat d'ànim és com per fer la sesta del borrec; no abelleix massa anar passejant. Un petit recorregut amb una aguaitada a la platja per una de les portes de la muralla i poc més, és tota la nostra activitat. 
 Tornada a Dubrovnik a hores baixes. Excelents vistes quan ens hi aproximem, i res més. Demà, aeroport, i retorn. La vida real serà de bell nou la nostra activitat. La nostra vida haurà estat enriquida amb grans records, experiències noves viscudes que formaran part i engrandiran el nostre elenc personal. 
 De tornada a casa, l'atmosfera és clara i diàfana, i des de 10.000 metres d'alçada, sobrevolant Itàlia, podem anar en breus moments de la costa de l'Adriàtic a la del Tirré veient alguna muntanya dels Apenins nevada, així com també Roma i Civitavechia; després, l'estret de Bonifaci separant Còcega i Sardenya, més endavant, Menorca i Ciutadella, Mallorca i la serra de Tramuntana, i finalment, el port de Sagunt, per on entrem a la península, direcció Madrid.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada