divendres, 9 de maig de 2014

Pels Països Baixos (1)


En els meus viatges, sempre m'agrada submergir-me en l'art, la geografia, la història i l'antropologia dels territoris on vaig. Durant la visita feta als Països Baixos, aquests dos aspectes m'han reportat abundant material. En efecte, Flandes, Zelanda, aporten molta informació sobre aspectes històrics que ens afecten, així com també constància real de la lluita de l'home contra l'aigua amb la finalitat de guanyar-li terreny a base de construccions impossibles.

Un vol de dues hores i poc ens porta de Madrid a Brusel.les on, paradògicament, a les darreries del més d'abril, gaudeixen d'una temperatura més agradable que no pas la que hem deixat a Barajas, tot i el plugim que fa. Una visita nocturna al centre de la ciutat ens serveix d'aperitiu per al programa que ens espera. Brusel.les sembla una ciutat fosca si la comparem amb l'excés lumínic al que ens tenen acostumats les ciutats hispanes. Serà la crisi, que la tenen en compte. Nosaltres no en fem cas i per això anem com anem.

A l'endemà, en una visita panoràmica guiada per un sard, amb un castellà italianitzat, van explicant-nos el desenvolupament d'aquesta ciutat, conduint-nos pels diferents barris, i donant-nos informació dels principals edificis i monuments de Brusel.les. Quin nom tan antipàtic, que l'identifiquem amb retallades i imposicions sociopoliticoeconòmiques.

Malines. La catedral i poc més. Una enorme torre-campanar dona fe de l'antic esplendor. Aquestes ciutats tenen unes torres altíssimes. Podríem anar esbrinant el per què al marge de l'explicació oficial. Poderiu econòmic? Vigilància de possibles atacs? Voler ser més que els veïns? O li donem un significat freudià i elucubrem sobre la grandària fàl.lica? No sé. El fet és que són campanars molt alts, de més de 100 metres (123 el de la catedral d'Anvers)

El guia italià no para amb les explicacions de l'herència “espanyola” de quasi tot el que per allí estem visitant, per la qual cosa li he de fer observar que espanyol, espanyol, és un concepte que quan l'utilitzem, caldria ser més exacte perquè l'Espanya actual, la que arrastrem des dels segles XVIII i XIX, poc té a veure amb la dels Habsburg. Els àustries no eren reis d'una Espanya igual a l'estat l'actual, situada a la península Ibèrica, sinó reis de tots els territoris que posseïen: Castella i Lleó, Aragó, València, Nàpols, Sicília, Sardenya, Països Baixos, etc, etc, així que si ell i jo haguérem viscut a l'època, subdits del mateix rei haguèrem estat, ell per sard i jo per valencià.

Bé, deixem el tema i continuem viatjant, que és el que importa i el motiu d'aquest post.

Lovaina presenta un altre ambient. Animació estudiantil i edificis històrics omplin aquesta ciutat flamenca famosa, principalment, per les seus universitats. És impressionant la plaça rectangular plena de bars i tasques oferint cervesa a hectolitres als estudiants.

Gant, lloc de naixement de Carles V, i Bruixes, patrimoni de la Humanitat, no ens donen temps per gaudir-les detingudament. És massa patrimoni arquitectònic per digerir en un dia. Continuem alçant el cap per arribar amb la vista al més alt de les torres catedralícies. També n'és una característica molt cridanera per a nosaltres, provinents de les sorolloses ciutats mediterrànies, el poc trànsit automobilístic de totes aquestes poblacions. Bicis i més bicis, silenciosos tramvies i altre transport públic farceixen places i carrers.

Anvers, ciutat fronterera amb Holanda, és l'última localitat belga que visitem. Hauriem de dir-li ciutat flamenca, perquè el sentiment de pertinença a Flandes està molt accentuat per aquestes terres. A la guia local, flamenca ella de peus a cap, l'explicació dels quadres de Rubens li ix del fons de l'ànima. La façana de l'ajuntament manifesta el seu passat pertanyent a l'imperi dels àustries i lluiex un escut que inclou els diferents regnes hispans. Quasi idèntic a l'escut oficial que coneixem de l'estat espanyol.

En Flandes abunden les construccions gòtiques, civils i religioses. Les catedrals són increiblement altes i esbeltes, lluminoses, d'amplies i colorides vidreres que deixen passar tota la llum possible en un ambient predominantment brumós transformanant el seu interior en un espai diàfan. El gòtic hispànic és xaparro i fosc comparat amb el flamenc. Són el prototip del que ens diuen els manuals quan parlen d'aquest estil. Solament tenen, per a mi, un defecte, si ens quedem en l'aspecte arquitectònic: la contrarreforma els hi va dotar d'elements barrocs en excés en forma de retaules, confessonaris, trones i d'altres elements decoratius.

Fins ací, el territori flamenc, que amb Valònia, de llengua francesa, formen l'actual Bèlgica. Aquest fet, el de tenir diferents idiomes, origina nombroses desaveniències polítiques i culturals. Flandes posseix una llengua pròpia, igual al neerlandés, amb petites diferències. Cal remarcar que els flamencs són catòlics, i els holandesos, protestants, la qual cosa, històricament, ha estat causa de conflictes religiosos, sobre tot, en el tema de les imatges. Encara s'hi poden veure destrosses en alguna catedral.




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada