divendres, 16 de maig de 2014

Pels Països Baixos (3)

Realment, esta tercera part no és als Països Baixos. És una continuació del viatge per terres germàniques, un altre món. No vam fer una llarga estada, tan sols dues ciutats i un agradable viatge pel Rhin a bord d'un paquebot que uneix les poblacions riberenques existents al llarg del riu.

El dia que abandonem Amsterdam, és, sens dubte, el de pitjor oratge. És un dia gris, tapat, amb una suau pluja. L'autobús enfila l'autovia rumb al país veí: Alemanya. Degut a la matinada, fa que quasi tots estiguen dormint. La dèbil pluja s'estavella contra la parabrisa i les escombretes van i venen d'un costat a l'altre netejant les gotes que regallen pel cristall davanter produint un efecte d'ensopiment als qui les tenim davant.

Passades dues hores, fem una parada tècnica en una àrea de servei i se'ns comunica que ja estem al país teutó. No calia. Els continus anuncis d'Ausfahrt ja ens ho estaven indicant. Baixem i entrem a la cafeteria. El tracte humà ja no és el d'Holanda. Aquests alemanys tenen el cap quadrat i un esperit molt eixut. Res d'amabilitats ni de somriures. Gestos adustos i poc amigables. Ja sabíem que els teutons eren aspres com un codony.

Estem per la Regió del Ruhr, també coneguda com Conca del Ruhr, una de les àrees metropolitanes més poblades d'Alemanya, i la major regió industrial d'Europa. Es troba al llarg de la conca final del riu Ruhr, a l'estat federat de Renània- Westfàlia

Topònims amb el sufix -dorf omplin els panells indicadors de l'Autobahn, la qual cosa desperta la meua curiositat, i m'assabente que dorf, en alemany, significa poble. Ja hem aprés algun mot més en aquesta llengua. Fins ara sols coneixia, Guten Morgen i, com no, els coneguts subanestrugenbagen i gotescauen.

En eixes estàvem, quan apareix el Rhin i, al fons, les dues punxegudes torres de quasi 160 metres d'alçada de la catedral de Colònia, la Kölner Dom per als subordinats de la Frau Angela, encara que nosaltres també ho som, per molt que ens ho vulguen ocultar.

Les gotescauen no són impediment perquè baixem a fer la visita a la Dom. Impressiona contemplar aquesta catedral gòtica, la mires per on la mires. Pinacles, arcbotants, contraforts, arcs, gàrgoles, triforis, mainells, absid,… tot, tot és grandiós. El color negre de les pedres, amb algun incrustació blanca, li donen eixe aspecte envellit i carregat d'anys.

Per darrere de la catedral es pot contemplar, sobre un gran pont, el transcórrer del Rhin amb el seu gran cabal que serveix de via fluvial per a grans barcasses.

No tenim més temps. El vaixell que hem d'agafar a Sank Goar per transportar-nos a Bingen no ens espera. Partim cap allà travessant paisatges de verds i ondejants tossals, i de pobles penjants o al fons de les valls. La carretera da allá per un fort pendent en busca del Rhin, que l'hem deixat submergit a l'estreta vall que lia serveix de llit.

Embarquem, i acte seguit, mentre naveguem, ens és servit el dinar, tenint com invitats els nombrosos castells, torres duaneres i pobles que voregen el riu. Penjats i difícils bancals de vinye s'estenen per les vessant d'aquest paratge natural. Els famosos vins del Rhin són elaborats en part en aquestes contrades.

Hem arribat a Bingen. Final de trajecte fluvial. De bell nou, l'autobús, i fins Frankfurt, centre finacer europeu de primer ordre. Una passejada pel centre de la ciutat, i després de passar junt als gratacels on queden instal.ldes importants multinacionals, a descansar a l'hotel.

El viatge acaba. Demà l'avió ens portarà de tornada a casa, i aquest viatge serà història. Unicament el record i aquestes línies seran testimonis d'una setmana de recorregut per antics territoris de lluites de bàrbars i romans, de catedrals gòtiques, castells i monestirs, de reformes i contrarreformes, de guerres de religió i d'enfrontaments dinàstics, de grans pintors i humanistes. El centre d'Europa, eixes terres en les que tant ens mirem i comparem, i que voldriem que fóra exemple a seguir en aquesta Espanya invertebrada, inconclosa, i intolerant, quedarà, si més no, en el record i en el desig de tornar-hi.




















1 comentari:

  1. This piece of writing gives clear idea in favor of the new visitors of blogging,
    that truly how to do blogging.

    Here is my web-site; ph miracle diet ()

    ResponElimina