dimarts, 13 de maig de 2014

Pels Països Baixos (2)

Deixem Flandes i ens endinsem en territori neerlandés. Ho fem per la província de Zelanda (Zeeland en neerlandès, literalment "terra de mar") és una província del sud-oest dels Països Baixos, la capital de la qual és Middelburg. Està formada per una munió d'illes i penínsules així com per el Flandes Zelandès, un tros de terra fixa al sud, a l'estuari del riu Escalda. Costa creure que anem situant-nos per davall del nivell del mar. 

Grans planures de conreades i verdes terres ens acompanyen en el nostre recorregut per la monòtona autovia que ens durà a la ciutat de Middelburg, capital de la província. És una petita ciutat de tranquils carrers. Una via comercial circular ens invita a passejar, estirar les cames i seure'ns per a un “relaxing coffe”, cosa que fem en una agradable cafeteria, on una encantadora cambrera ens atén. A l'acomiadar-nos, li oferim algun bombó dels que havíem comprat, i molt tímidament ens l'accepta.

Continuem el viatge cap a L'Haia -Den Haag, m'agrada el nom en neerlandés- passant per Oosterscheldekering (poc més o menys, els dics orientals). Pensar que algun dia la mar desbocada puga saltar-los i inundar tot el que trobe al seu pas, causa vertader pànic.

Ens apropem a Rotterdam, de la qual sols contemplem alguns dels gratacels de moderna arquitectura construïts, principalment, a causa del bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940, i que va ser el més important sofert pels Països Baixos durant la Segona guerra mundial.

Capvespre i boirina. Arribem a Den Haag. Un cèntric hotel molt prop del Parlament ens acull i aquesta circumstància és la causa de què fem una passejada pels voltants abans de què acabe el dia. Al dia següent, continuarem una visita més extensa per la ciutat.

Den Hagg, com totes les ciutats holandeses, és ben tranquil.la per passejar. Bicis i bicis, silenciosos trams que has d'estar ben atent a ells si no vols cap sorpresa, escàs volum de cotxes. Milers de bicis amuntegades en els estacionaments públics de les estacions, que no sé com se les enginyen per reconéixer cadascú la seua a l'hora d'arreplegar-la. El centre de la ciutat ens ofereix encantadors raconets on pots relaxar-te i fer-te alguna cerveseta o algun cafenet, com en el meu cas, que hi és un dels meus petits plaers. No hi he trobat cap lloc on no haja pogut gaudir d'un aromàtic exprés, cosa que si que m'ha resultat difícil en alguns llocs durant els meus viatges per Espanya. La visita al Palau Internacional de la Pau ens despedeix de L'Haia.

El nostre periple continua, i en el camí ens ensopeguem amb la ciutat de Delft. Lloc de residència i on va morir, en 1584, Guillem d'Orange, líder principal de la rebel·lió neerlandesa contra la monarquia dels àustries que va desencadenar la guerra dels 80 Anys, acabant en la independència formal de les Províncies Unides en 1648. La intolerància de Felip II envers els Països Baixos, en va fer un enemic irreconciliable. Ai ! la intolerància en aquest país nostre, quant de problema ens ha portat i encara ens en porta.

Amsterdam, la mundialment famosa ciutat, paradís de la tolerància i del viure i deixar viure. La Venècia del nord. Arquitectura viva dels segles XVI i XVII. Rembrant i Van Gogh, estan presents en el seu nom.

És obligada una passejada pel barri Roig. Que no ens ho conten. Això de veure “carn” darrere d'un aparador, no és cosa que es presente tots els dies ni a tots els llocs. Bé, posteriorment, és motiu d'uns moments de divertiment col.lectiu a l'arribada a l'hotel mentre esperem l'assignació de les nostres habitacions.

Passejant per la ciutat, en un raconet, descobrim la primavera mostrant el seu colorit amb tota la seua esplendor , i seguim observant els carrers, que a diferència dels de les nostres ciutats, es mantenen bastant lliures del CO2. Les bicis prenen el protagonisme, i les passejades pels canals ens ofereixen vistes de la ciutat des d'altres angles.

A Amsterdam coincidim amb la celebració del Dia del Rei, un dia especial en què tota la ciutat es transforma en una gran festa a l'aire lliure. Celebracions al carrer, actuacions en totes les places, tots els canals replets d'embarcacions plenes de gent festejant el dia, i tothom de taronja, o amb alguna peça d'eixe color. Tanmateix, nosaltres decidim passar un dia més tranquil i, una vegada feta la navegació pels canals, ens desplacem cap a les poblacions de Marken i Volendam, les quals no ens defrauden ni gens ni mica.

Marken és un paradís, una postal feta realitat, on el verd de l'herba i el blau del cel i de les aigües, serveixen de fons al conjunt de polícromes cases que componen la població. Els seus habitants també celebren el Dia del Rei, vestits d'època i muntant taules al carrer per dinar amb veïns i amistats.


El matí següent, un dia plujós ens despedeix d'Holanda. El meu concepte dels holandesos ha canviat. En tenia un concepte que no era real, i he descobert quan equivocat estava. I és que els estereotips canvien quan coneixem millor les persones i les terres. Viatjant s'aprén molt i s'encaixen millor les idees fent que no grinyolen tant quan les contrastem.









         






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada