diumenge, 25 de maig de 2014

No és just

Ho tenien en les mans, però la fatalitat s'ha encarregat d'abocar la injustícia. L'equip de sempre, el de l'antic règim, el de l'oligarquia espanyola, ha tornat a guanyar. Els lluitadors, els humils, els que han treballat fins l'extenuitat, s'han vist privats del premi. La vida no sempre premia l'esforç.

 Per a alguns, el futbol és una activitat alienadora de ments que sols serveix per a distraure la població i apartar-la de les coses importants. Raó no els en falta, tanmateix rere el futbol s'amaga tot un món d'ideologies. Així que no és tan sols una simple i juganera piloteta que cal clavar entre tres pals entretenint el personal perquè no pense en el que importa i deixe el poder lliure de crítiques a la seua tasca, que no sempre és la més escaient al poble, sinó que està al servei, única i exclusivament, de les classes dominants. Açò ja ve d'antic: "panem et circenses" dels romans.

En aquesta darrera final de la Champions entre els dos equips madrilenys, no sols han distret la nostra atenció a base de bombardejar-nos en tots els mitjans de comunicació. També hem comprovat el triomf del món dels diners sobre el de l'esforç, el de la dedicació al treball i el de la humilitat front a la supèrbia i prepotència. Quants milions d'euros ha gastat el poderós en els últims anys per aconseguir això tan anhelat per ells com era "la dècima"? El mèrit estava reservat per al treballador de base que havia fet una campanya excel.lent sense perdre cap encontre. Uns dos minuts fatídics al final, ho ha tirat tot per terra. Serà veritat allò de què les partides s'allarguen fins que marque el Madrid? Com els gallecs, no creiem en les bruixes, però "haberlas, haylas"

Bé. Ja tenim el triomf del "capital" sobre el "treball", el triomf, també, d'allò que millor representa el centralisme a ras de terra: El RM, el seu vaixell insígnia, està al més alt del futbol europeu. En ell es veu representat tot allò que signifique espanyol front altres sentiments i pensaments. Una correguda de bous, (Sergio Ramos amb el capot, i en altres ocasions, Raül, també), la bandera d'Espanya, no amb l'escut constitucional o pre, sinó amb el del Madrid, el poder econòmic (Florentino) i el poder dretà (Aznar) xocant-se- les mans per damunt d'altres espectadors.

I el perdedor, què? Doncs no compta per a res, tot i ser espanyol i de Madrid. D'haver estat algun altre de la perifèria, de segur que l'hagueren considerat com un equip estranger. Ja ha passat altres voltes.

No puc felicitar el madridisme, perquè seria fals i hipòcrita per la meua part. Per a mi, el guanyador ha estat l'Atlètic, que s´ho ha currat i ho ha tingut a la mà fins que una ventada de dos minuts els ho ha arrabassat. Tan sols hem de mirar la trajectòria d'amdós i veure a qui i com s'han deixat pel camí. La conclusió és fàcil.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada