dimecres, 26 de febrer de 2014

Connotacions semàntiques


L'altre dia comentava en el meu mur de Facebook que cada cop veig amb més claredat que vivim en un país ple d'idiotes. Obviament, no era la meua intenció insultar ningú, encara que el mot invite a pensar-ho. Més bé vull quedar-me amb el primer i primigeni significat, aquell al que ens trasllada l'etimologia de la paraula. Així doncs, quan des del mur vaig emprar aquest terme, no era per dir que la gent és ignorant, imbècil, curta, deficient mental, etc.

Tots tenim en ment, quan emprem aquest terme, el significat anterior. És el que tenim assolit, tanmateix hem d'anar a l'orige de la paraula per veure que està molt allunyat del significat que li donem habitualment. És ahí on he volgut carregar el significat de l'expressió.

En l'antiga Grècia, 
ἰδιώτης (idiōtēs), de ἴδιος (idios), que significa "privat", "un mateix", era usat per designar aquelles persones que no participaven en la societat, que eren egoistes i tan sols es dedicaven als seus assumptes particulars i privats, sense importar-los els problemes públics, que si que eren objecte de la política. Amb el temps, va adquirir l'accepció de gent amb falta d'instrucció, corrent, vulgar, que no pensa, però no d'analfabeta. És, però, amb la moderna psicologia quan adquireix el caràcter despectiu de persona deficient mental o falta de inteligència.

Considere -i ja parlant del significat de la meua expressió- que, efectivament, entre nosaltres abunden aquells que res els importa la política en quant activitat encaminada a resoldre els problemes que surgeixen de la vida en societat. Es dediquen als seus afers particulars i passen de tota altra consideració. Alguns actuen així perquè no valoren suficientment els problemes socials, les relacions humanes, la convivència. Altres, en canvi, perquè confonen la política, com a servei públic, amb la política, com activitat creadora de conflictes socials i d'enriquiment personal, com desgraciadament ocorre més del que desitjaríem. No pensen que és cosa de tots implicar-se en què triomfe el primer significat de la paraula. Quan optem pel segon, és quan sorgeixen els vividors, els corruptes, i llavors, és corromp aquesta activitat, i aquells que haurien d'intervindre amb les seues decisions per allunyar-los de la vida pública, s'inhibeixen i es dediquen únicament a la seua vida particular. Amb el seu silenci, amb la seua abstenció, amb el retraïment de la seua capacitat d'analitzar comportaments polítics i votar en conseqüència, col.laboren a què passe el que està passant: restricció de drets, anul.lació d'èxits socials aconseguits, empobriment, eliminació progressiva de tot allò que es nostre i que la història ens ha llegat. En fi, tot un seguit d'actuacions polítiques encaminades a convertir-nos en un poble arruïnat, sense passat, sense present, amb un futur incert, sense personalitat, devorat per una entitat que no sabem què és, i, tot plegat, transformat en un no-res.

Aquesta, i no altra és la meua interpretació del vocable quan dic que vivim a un país ocupat per idiotes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada