dilluns, 24 de febrer de 2014

Insomni

Diumenge nit em vaig gitar amb el pinganillo a l’orella esperant escoltar en les radios mesetàries algun comentari del partit del València corresponent a la jornada lliguera, doncs, com sabem, l’iconoclasta cultural de Fabra ens ha deixat sense mitjans de comunicació propis, i ara depenem del que ens vullguen contar des de Ràdio Meseta. No puc deixar de pensar en Fabra, en Castellano, en Císcar i en tota la col.lecció de safanòries que han provocat la total dependència de l’altiplà quan volem informació esportiva pròpia. Déu! Quin mal hem fet per patir-los en les nostres carns i espirits?

Com deia, volia escoltar alguna informació, encara que ja sabia amb antelació que seria bastant breu i concisa, però, no tant com va resultar. Una hora patint Messis, Ronaldos i Bales, Madrids i Barces, Angelottis i Tatos, uffff! Quina pelfa. Total, que es va fer la 1 i el que volia no arribava. En eixos moments, algun dels comentaristes diu alguna cosa, poca també, de l’atracament arbitral al Betis, i de seguida, afegeix: “El Valencia ha ganado con apuros gracias a un gol en claro fuera de juego”. I ja està. Res més. Tota una hora aguantant les mateixes tonteries setmanals referides als grans per escoltar això. Quina paciència la meua tragant bilis continguda!

Clar, amb aqueix estat d’ànim tan excitat, em vaig desvetlar. Tot era pegar voltes i revoltes per si acudia el son. Res. Impossible. Això si, la meua descàrrega anava contra els rucs que he citat abans, i la cosa que més m’hagués agradat hauria estat ser un expert en vudú, i omplir de grans agulles ben puntxugudes els ninots de Fabra i els seus compinxes.
 
Quan que tire de menys la Taula Esportiva de mitjanit en la que se’ns iformava de tot allò referent als nostres equips, en la nostra llengua, encara que de manera dolenta i, en molts casos, en castellà, doncs alguns dels periodistes eren castellanets de la capi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada