dijous, 2 de gener de 2014

Ruïnes de Canèssia

Una visita que anava ajornant era la d‘apropar-me a Canèssia (Vall de Perputxent) i vore les restes de l’antic llogaret musulmà, que com a consequència de l’expulsió dels moriscos, va quedar totalment abandonat, com ho van ser altres pobles d’aquesta vall, dels que tan sols van ser repoblats L’Orxa i Beniarrés.

La ruta era ben fàcil. Tan sols havia de seguir l'antiga via del tren. Una agradable passejada a tres quilòmetres des de la localitat de L'Orxa. Era diumenge, i aquesta zona és bastant visitada per amants de la natura, del senderisme i de les bicis de muntanya. Ah! i en aquesta època, per aficionats a eixa activitat per a mi gens agradable, com és la caça. També, com no, per ”domingueros” que no saben ni on van ni què veuen, com el cas d'eixe grup que em vaig trobar a l'estació, als peus del castell de Perputxent, mirant cap a dalt, i una de les components, comentava que, “vaya, ¿esto es el castillo?. Yo pensava que...”  Filla, què pensaves? Que hi havia “una pricesita fea y un príncipe encantado? Doncs, no. Açò és el que resta d'un antic castell més antic que l'antic Regne de València, quan els musulmans eren els únics habitants d'aquestes terres. Un dels components del grupet li deia “era un castillo de los Templarios”.

Vaig continuar la meua marxa passant d'ells, i amb el meu objectiu ben clar. Estava ansiós d'arribar a Canèssia i palpar aquestes restes, que per als propietaris dels terrenys col.lindants, tan sols eren uns corrals de ramat,  refugi quan alguna tronada esdevingués, o lloc on guardar momentàniament els productes recollits, bàsicament olives.

Quan hi vaig arribar, l'escena semblava un campament de la guerrilla albano-kosovar: caçadors amb vestits de camuflatge, cartutxeres, escopetes i molts trets d'escopeta sonant ben a prop. També, cotxes estacionats, peces de caça abatudes, i  lladrudcs de gossos davant la meua presència. L‘última cosa que m'hagués agradat trobar-me. Però, bé, no van tardar en abandonar el lloc, i deixar-me'l per a mi soles.

Vaig fotografiar, vaig entrar entre les roïnes, apartant brosses i botant pedres, però pagava  la pena. Era pura història en forma de “corral de cabres”, però a poc que mirares, notaves quelcom diferent a altres construccions rurals antigues dedicades a activitats agropecuàries, sobre tot eixes arcadetes de les portes d'entrada.

Una mica més amunt, a cavall entre Salem i L'Orxa, en la muntanya que separa els dos termes municipal, les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat, i, allò tan artificial que ens situa en dues províncies diferents. podia veure el també castell musulmà de la Barcella, que els de Salem diuen que és d'ells, però que obliden que està situat al mateix límit de província, de comarca i de municipi. Podriem dir que, posats al bell mig, un peu seria de Salem i l'altre de L'Orxa. Les fites que són marcades pels cims de les muntanyes són les que decideix la caiguda de les aigües.

Seguint la línia de la muntanya, el castell de Perputxent, l'edificació més important d'aquest espai de la Vall de Perputxent, antic territori de moriscos, que després de l'expulsió en 1609, va ser repoblat, principalment, per gent procedent de l'illa de Mallorca, o descendents d'ells que prèviament s'havien afincat en comarques properes.












2 comentaris:

  1. Una altra gran crònica i "ausaes" que donen gonia els caçadors i alguns domingueros.

    ResponElimina
  2. I el perill que representen, sobre tot amb eixos senglars que deixen ferits i ataquen a qui primer veuen.

    ResponElimina