dimarts, 28 de maig de 2013

Ponòstics fresquets

Anem a començar l'estiu amb una mica d'esperança respecte a les temperatures. Eixa predicció que han fet els francesos respecte a la pròxima estació no deixa d'il.lusionar-nos una miqueta pensant que la tòrrida calor ens respectarà durant juliol i agost. I com que l'esperança, diuen, és l'últim que es perd, doncs amb ella viurem aguardant s'hi acomplisca.

La meteorologia no és una ciència exacta, per la qual cosa no hem de pensar que la baixada de temperatures la tinguem garantida. Aquesta ciència es basa en les probabilitats, i, com a tal, hem de contar en què el conjunt de factors que determinen l'oratge estiuenc siguen els adients perquè encerten en els pronòstics. Les probabilitats, asseguren, les xifren en un 70%.

Tampoc anem a pensar que l'estiu passe de llarg sense fer acte de presència. Tan sols pronostiquen una caiguda de temperatures entre 1 i 3 graus. Poca cosa, si pensem que per eixes dates solem ratllar els 30º. Tot i això, sempre es d'agrair eixe petit respir.

Que ningú no pense que va a necessitar dur alguna peça de roba per evitar la frescoreta, no. Anem a tindre calor, però menys. Les piscines i les platges no minvaran per aquest motiu. Tan sols cal esperar que eixes sufocacions que patim durant l'estiu s'hi vegen una mica alleugerides. Això si, les nits poden ser més suaus i no siga tan difícil conciliar el son.

Ara, a esperar que el Meteo francés encerte en les prediccions. Ben bé ens vindria per gaudir més en activitats a l'aire lliure i sense dependre tant dels aires condicionats.

dilluns, 20 de maig de 2013

Passejada pel Vernissa

Una alternativa per a passar un bon matí de diumenge pot ser una passejada pel barranc del Borró, a la localitat de Ròtova, camí de les veïnes Almiserà i Lloc Nou de Sant Jeroni. Aquesta ruta transcorre per la vora del riu Vernissa, afluent del Serpis per la seua marge esquerra i tributari d'ell quasi al final del seu curs.

El Vernissa és un petit riu, d'uns 30 Km, que transcorre entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor, arreplegant les aigües de la cara sud del Montdúver i Buixcarró i de la vessant nord de la Cuta i dels contraforts de la serra de Benicadell més pròxims a la mar.

En aquests dies, i com a conseqüència de les abundants pluges primaverals produïdes fa algunes setmanes, el riu presenta un aspecte d'allò més encantador. Baixen les aigües ocupant tot el seu llit i passant per damunt dels pontets que són plataformes de camins rurals, obligant-te a mullar-te els peus si vols creuar a l'altra vora.

Només deixes la població de Ròtova, un camí asfaltat ens condueix paral.lel al riu, portant-nos per un congost que el Vernissa ha obert o que se n'ha aprofitat d'ell per seguir el seu camí cap al Serpis. Això serien els geòlegs qui ens ho haurien d'explicar. Encara hi són ben patents les conseqüèncis que l'incendi de l'abril del 2011 va deixar per aquest indret.

Ben aviat, apareixen davant nostre, en la Penya Roja, uns abrics aprofitats per poblacions prehistòriques per deixar-nos mostres del seu art en forma de gravats fusiformes datats en més de 10.000 anys abans de Crist. Més amunt, invisible als nostres ulls des d'aquesta posició, el castell de Borró conserva unes poques parets. En una altra ocasió, va ser objecte de la nostra visita.

Quan ja hem acabat el camí asfaltat, les aigües fluvials ens impedeixen creuar a l'altre costat per continuar la marxa, per la qual cosa hem de pujar fins la propera Venta Andreu i prendre el camí que porta a Almiserà. Allí, si que podem creuar-lo i descansar una mica al llavador que hi ha a l'entrada del poble. Coets i notes de la banda de música ens indiquen que a Lloc Nou estan fent la passejada de comunions.

De tornada a Ròtova, el Bar Nou ens ofereix el lloc escaient per dinar i degustar les famoses coquetes de la localitat.











dissabte, 4 de maig de 2013

Una instantània


L'afició a la fotografia és quelcom com l'afició a la pesca o la caça, salvant les diferències, clar està. Eixir amb la càmera disposat a captar tot el que hi puga ser i que tinga alguna mena d'interés per un mateix resulta una activitat altament reconfortant quan tornes a casa amb alguna imatge que valga la pena. Si tens paciència, i vas amb els ulls ben oberts, i procures que res et passe inadvertit, per simple que parega, pot resultar positiu per als teus objectius.

Una de les activitats fotogràfiques que a mi em resulten  d'allò més lúdic és perdre'm pels carrers de les ciutats que visite, sobre tot quan faig algun viatge. Mentre el grup va fent-se fotos als peus dels monuments que hi troben per poder deixar ben palés que hi han estat, jo, en canvi, passe d'eixes activitats i procure fixar-me en altres coses: la gent que passa o m'envolta, detalls d'edificis, cartells curiosos, etc, etc. Són instantànies de les que gaudeisc després.

Hi ha vegades que no trobes res, o cap circumstància coincideix amb els teus criteris per poder ser-hi captada. Altres, en canvi, apareixen davant el teu objectiu sense buscar-les i, mira per on, és com si hagueres fet presa.

Una cosa d'aquestes se'm va presentar l'altre dia quan anava fotografiant entre les catedrals nova i vella de Cadis. Entre ambdues hi ha una construcció que té una plataforma, i sobre ella una parella es va situar perquè algun altre els fotografiara. Mira -em vaig dir a mi mateix- d'ahí puc traure alguna instantània interessant. Allà que col.loque l'objectiu i, clic, una foto, Però de repent, la brisa marina, a la que sembla també agradar-li la situació, activa la seua força i, juganera ella, no si li ocorre cosa millor que fer l'ona amb la faldilla sense que a la portadora li preocupara massa. No sé si és que s'hi va posar allà dalt sabent el que anava a ocórrer pensant que així tindria un motiu per mostrar alguna peça íntima recent estrenada, en el millor dels casos, o si seria alguna altra la seua intenció. Això no ho puc saber perquè des de la meua posició no va ser possible esbrinar-ho. El cas és que, amb la càmera a punt com estava en eixos moments, la instantània va resultar d'allò més amena: la parella abraçant-se per les altures i la faldilla arborant a l'impuls del vent mostrant els encants de la mossa.

Com podreu comprendre, aquesta instantània val més que un posat davant l'escalinata de la catedral per poder dir que hi hem estat.