dissabte, 28 de desembre de 2013

Passejada pel Serpis perputxentí

Aquests dies nadalencs, curts, d‘oratge sovint poc agradable, no són obstacle per apropar-se vora riu, d‘eixe riu curt de recorregut -tan sols poc més del mig centenar de quilòmetres-, l'espai que uneix Alcoi amb Gandia, dues de les ciutats més importants de les Comarques Centrals, que en alguns llocs apareix amb el suggeridor nom de Diàna. Eixe riu, l'entranyable Serpis o riu d'Alcoi, no presenta en aquesta època la millor cara per gaudir-ne, tanmateix sempre hi pots trobar detalls que vagen més enllà d'una natura morta, descolorida, seca, adormida. 

Aquest matí s'hi presentava un sol escassament brillant. Unes fines nuvolades impedien mostrar la seua esplendor. Ben aviat, eixa altra icona d'aquestes comarques de Diàna, el Benicadell, que vist des de la vessant oriental, és com un far que il.lumina l'horitzó quan t'apropes a la Vall de Perputxent, en el Comtat, anava cobrint-se de fina boirina, i això, com diuen els habitants dels seus voltants, era sinònim de pluja. “Boira a la Penya, aigua a l'esquena” és una de les dites populars sobre aquest fenomen atmosfèric, tenint en compte que la Penya és el nom familiar que solem usar per referir-nos al Benicadell.

Unes garces remuntaven el vol i es dirigien cap a mi, sobrevolant-me. No vaig tindre temps de preparar la càmera de manera escaient per fotografiar-les. Més enllà, un grup d'aus abandonava les branques on estaven posades, esglaiades pel tro d'una escopeta que, no lluny d'allí, anava disparant impunement a tot animalet que trobava al seu camí. No he entés mai, ni crec que entendré, aquesta afició, que diuen esportiva, a matar éssers vius, simplement pel fet de matar.

Poc anava a durar-me la passejada amb què pretenia passar el matí de dissabte. Les gotes d'aigua començaven a fer acte de presència. El Benicadell era completament tapat i ja no s'hi veia, i per precaució havia de pensar en la tornada. Però, com era de preveure, aquest pas de núvols anava a durar ben poc. Eren les restes d'una borrasca que havia entrat abans per Galícia, i, ja sabem, quan arriba a aquests latituds, si és que arriba, està completament buida, tan sols alguna gota que altra, que et pot mullar, sense més problema.

Tot plegat, encara vaig tindre oportunitat de regressar amb  algunes instantànies.











1 comentari:

  1. Estàs aprofitant el curs de fotografia Carles. Els resultats estan ben a la vista. Per cert, ja he vist les que m'enviares l'altre dia.

    ResponElimina