dijous, 28 de novembre de 2013

L'enemic a casa

Quan el mal ve d'Almansa, si, ja sabem el que passa, però, i quan el mal el tenim dins? Si ve de fora, el veiem, podem fer-li front d'alguna o d'altra manera, podem atrinxerar-nos o plantar-li cara obertament. No passa el mateix quan l'enemic el tenim al costat, fent cara de bona persona, enganyant-nos, dient-nos que som els millors, que som irrepetibles, tot afalacs hipòcrites que enganyen incautes i pocpensants.

Aquesta mala pesta dels malament anomenats populars, perquè, tot just, hi són el contrari, antipopulars, han estat l'enemic principal d'aquest desgraciat país. De manera enganyosa han manipulat la gent furgant en allò més sagrat que pot tindre una nacionalitat: els seus símbols. Han jugat amb els sentiments, han assenyalat com a enemic principal un poble germà, el català. Han fet creure -als incautes- que ells eren la salvaguarda dels trets identitaris valencians. S'han fet els amos de tot, perquè el poble els ha donat carta blanca per fer i desfer al seu capritx. A poc a poc, una vegada establerts al més amunt, han anat destapant-se i mostrant la vertadera cara, la d'una gent que té entre cella i cella acabar amb el poble valencià, diluir-lo en una espanyolitat anodina, despersonalitzada i dòcil. Eix és l'autèntic rostre de l'enemic més perillós. Oblidem-nos de vore el perill al nord o de pensar que procedeix de ponent. El tenim assegut al nostre costat, moltes vegades parlant com nosaltres, fent-nos creure que és el nostre salvador, que amb ell serem més forts i poderosos, que amb ell la nostra identitat estarà sana i estàlvia. Tanmateix, porten amagada la faca que ens clavaran quan menys ens descuidem.

Diu la dita que a tot porc li arriba el seu Sant Martí, i no hi ha cosa que desitge més que el Sant Martí d'aquesta gentola siga la punyalada que ens han assestat en forma de tancament de la nostra RTVV, que tot i ser el que ha sigut, era nostra i ens l'havien prostituïda, saquejada, destrossada, manipulada, posada al seu servei com a instrument propagandístic d'ingenus i confiats.

Tot el menyspreu que hi teníem, no era cap a ella, la RTVV, sinó cap a l'ús que se'n feia tan barroer, tendenciós propagandístic. Abjuravem de les seus informacions, per això ens desconnectàvem. Era el que volien, per una banda usar-la com a instrument propagandístic, i, alhora, anar fent minvar l'audiència per així tenir una excusa de clausurar-la i vendre-la als seus amiguets, l'altra vessant de la classe dominant en una Espanya que, per estar en mans d'ells,  no em desperta el més mínim afecte.

No sé si haurà servit per obrir els ulls a molts dels qui els tenien closos, aquest fet. Tant de bo siga així i els fotem fora i, sent benèvols, que se'n vagen més enllà de Contreres, encara que el meu desig seria que la gavina de les seues sigles els menjara el cervell i tot seguit el vomitara en el racó més fondo d'un terrorífic infern  on porgaren les penes per haver fet tant de mal al nostre país i a la gent, tant la d'ací com la de la resta, a mode de fam, misèria, atur, famílies arruïnades, xiquets famolencs, joves sense treball i sense esperances, sanitat i ensenyament públics de pena i amenaçats de privatizacions...

Eixos, i no altres, són els nostres enemics.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada