dissabte, 19 d’octubre de 2013

Un riu de curta vida.

A la vessant sud-oest de la serra de Mariola naix aquest riu, el Vinalopó, que amb el Clarià i el Serpis, formen el trio fluvial amb què ens obsequia aquesta serra, punt referent en les terres de Diània.

Ja fa temps que tenia programada aquesta visita, i, per fi, he pogut realitzar-la. Tot i que el seu inici el podem situar molt a prop de la carretera que uneix Bocairent i Alcoi,  el seu naixement efectiu cal establir-lo en la Font de la Coveta, a escassos quilòmetres de la població de Banyeres de Mariola, que és d'on realment s'abasteix el seu cabal. .


Arribem a una bassa redona abandonada amb el seu mecanisme eòlic per a l'extracció de l'aigua. Deixant la ruta principal, un camí ens porta a les Fàbriques i al molí de la Campana. Seguint el riu cap amunt, un pontet rústic ens permetrà l'accés a l'altra banda on està situat el molí de Blanes, també abandonat i en ruïnes


La vegetació, en aquesta època de l'any, quan faig la visita, va començant a canviar el seu color, i els primers inicis de tonalitats groguenques i marrons van barrejant-se entre els verds que han estat dominant fins uns dies abans. 

Aigües pures i cristal.lines baixen per aquest estret i frondós paratge amb musical soroll, saltant desnivells i formant algun que altre bassal que les aqueta momentàniament.



Per fi arribem a la Coveta. Un modest cabal surt de la profunditat de la cova, petita, però amb espai suficient per poder entrar-hi. L'aigua que d'allí brolla invita a beure i refrescar-se.



El camí de tornada no el fem pel mateix lloc. Continuem amunt per fer el circuït i passem pel mas de les Torretes, als peus de les restes del castell islàmic de Serrella, on un grup de gent acampada està fent exercicis de tai-xi. 

Aquesta ruta de tornada transcorre per paratges més muntanyencs i amb desnivells pronunciats.

Hem vist tan sols la part inicial del riu, la més agradable i més frondosa, però el seu llit continuarà sec apenes abandonar Banyeres; tan és així, que a la següent població, Beneixama, diuen que el riu està, però que no passa. De tota manera, seguirà el seu camí quan les pluges ho permetran, buscant la mar -que no la vorà- a través de les valls que porten el seu nom, havent estat testimoni, en 1294, del tractat d'Almisrà, entre Jaume I i el seu gendre l'infant Alfons de Castella, més tard anomentat Alfons X el Savi.

Aquest riu té també un recorregut bilíngüe. Naix en terres de parla valenciana, però després, tocant la castellana Villena, va escoltant els dos idiomes per cadascuna de les seues vores fins el Camp d'Elx, encara que, per aquestes terres de més al sud, tret dels camperols il.licitans, cada cop s'escolta menys la nostra llengua.


3 comentaris:

  1. Bon article i el teu blog és de lo milloret que seguixc.

    ResponElimina
  2. Gràcies. Si més no, és un bon motiu per continuar escrivint, encara que de vegades penses si val la pena.

    ResponElimina
  3. Carles, si que val la pena que continues escrivint. M'agraden molt el teus escrits i experiències.

    ResponElimina