diumenge, 13 d’octubre de 2013

Territoris i noms

En qüestió de noms, els valencians anem d'allò més embolicat. Tot comença al principi de la fundació del regne, quan no se'ls ocorre altra cosa que posar-li el nom de la ciutat que n'era cap i casal a tot el territori pensant que tot anava  a ser el mateix.

Mentre va durar l'existència d'aquest regne, no hi va haver-ne problema Tothom hi era valencià i prou. Arriba, però, el segle XIX i la cosa canvia. S'estableix la divisió provincial i, amb ella, comencen les diferències. A poc a poc, alguns se senten més d'allò altre artificial, i el terme valencià els hi ve una mica forçat. Que els ho pregunten, sobre tot, als habitants de la ciutat d'Alacant. Des d'allí es consideren capital d'un territori, poc més o menys, independent de la resta del territori valencià.

Tanmateix, hi ha un espai amb personalitat pròpia, que històricament va rivalitzar amb el cap i casal, que en la primera divisió provincial va estar partit en dos: una part va estar adjudicada a la província de Xàtiva, i l'altra va passar a formar part de la d'Alacant. Aquesta quarta província valenciana va estar suprimida al poc de temps, i tot el seu territori va passar a formar part de la de València.

“Quant a la delicada i àrdua qüestió del nom del territori considerat, de la macrocomarca que ens convida a viatjar, del minúscul i singular bocí de planeta Terra que ens té enamorats, delimitat, si fa no fa, com una illa en forma de punta de fletxa apuntant devers la mar i el sol naixent, pel riu Xúquer a tramuntana, el Vinalopó a ponent, el riu de la Vila a migdia i la mar nostra a l'est, i que enclou les comarques de la Marina, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera i la Safor, ens hem decantat, atenent raons de pura sonoritat i fonda enyorança, per la denominació de Territori Diànic o, senzillament, Diània, ja utilitzada per autors de gran prestigi científic i intel·lectual com Oriol de Bolòs, Folch i Guillén o Daniel Climent, i sense cap llei d'imposar-la sobre d'altres d'igualment escaients i qüestionables, avantatjoses i limitades o tan belles i plenes d'evocadores ressonàncies com Contestània o les Valls, Comarques o Muntanyes alacantines o alcoianes, o simplement Comarques Centrals Valencianes i, encara, Tugur Tudmir i Yibal Balansiyya, si volguérem fer reviure els noms dels temps del Xarq al-Andalus, del qual tantes belles i abundoses mostres toponímiques ens resten.” (Introducció al llibre de Joan Pellicer “Meravelles de Diània”)

Aquesta Diània està formada per diferents valls, totes elles en direcció nord-est, en disposició de rebre els humits vents de gregal que fan d'ella la zona més humida de tot el País. En elles s'assenten tot un seguit de petites i mitjanes ciutats capçaleres de comarca, i, al voltant d'elles, nombroses poblacions de petit tamany i escassa població.

Els qui habitem aquest territori ens sentim valencians al marge de qualsevol altra divisió territorial, estimen les seues muntanyes, els seus rierols, els seus cingles i penyassegats, els seus dunars, les seus platges, i, com no, els tòtems del Benicadell i el Montcabrer, l'Aitana i la Serrella, la Safor i el Montdúver, el Puig Campana i Bèrnia, el Montgó i Ifach, i tants altres noms propis que jalonen el territori en forma d'indrets locals encisadors.

Diània, petit país desconegut que encara atresores les essències valencianes, si és que encara en queden













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada