dimecres, 4 de setembre de 2013

Reflexions al voltant d'una diada

L'11 de setembre és una data que posa molt nerviosa l'elit de l'espanyolisme i de tots aquells que creuen fermament en la unitat de destí d'Espanya des de temps remots, diria jo, que com a mínim, des que el personal d'Atapuerca anava caçant cérvols i altres espècies animals bones per fer una bona barbacoa. Aquesta deu de ser la creença de la immensa majoria d'espanyols adoctrinats durant dècades i dècades pels successius governs, que amb premeditació i traïdoria, han anat formant una consciència nacional totalment artificial, doncs Espanya és un invent del segle XVIII, amb el borbó al capdavant de l'abús i de la desfeta de les Espanyes.

Simplement, parant-se a llegir una mica d'història, però d'història no oficial i tendenciosa -encara que açò de la història és un tant complicat de saber qui conta la veritat- ens adonarem que aquest país no existeix més enllà de la guerra de Secessió. En allò que els romans anomenaven Hispània, quan el borbó que està penjat cap per avall a Xàtiva, Felip V, ens ve de París de la France, els catalans, tenien  sobirania pròpia, ambaixadors, i establien tractats amb les potències europees. Els valencians també teníem la nostra sobirania. Altres, també la tenien. Els austries eren obligats a jurar els furs de les respectives nacionalitats. Castella, n'era una altra, com les demés.

Però, ai!, el borbó era francés, absolutista i centralista, i com a tal, no li pareixia bé que els seus regnes anaren cadascú al seu aire. Pega un cop damunt la taula, publica els Decrets de Nova Planta i acaba de manera violenta amb totes les sobiranies hispanes.

A partir d'aquest moment -per voluntat del monarca- açò s'anomena Espanya, i tots a regir-se com ho fan els castellans. Castella, com és la meua predilecta, serà l'ama de tot, així que tots a parlar castellà i que no senta ningú parlar o escriure en altra llengua. Aquelles ciutats que han estat en contra meua, que siguen cremades i que se'ls canvie el nom. No se'n parle més!

Açò és, a grans trets, com ha nascut l'Espanya actual: amb violència. Com volen que respectem la marxa reial o que estimem, respectem i besem  la “rojigualda”? Per cert, aquesta bandera naix copiant els colors de la nostra quadribarrada.

Des d'aleshores, tot mira cap a Madrid. Les vies de comunicació es converteixen en radials abandonant les vies romanes que eren transversals. Madrid és el melic. Allí s'assenyala el punt zero. Felip V volia ser el rei Sol d'Espanya i que tot i tots miraren cap a ell.

Durant els següents segles, XIX i XX, continuen els successius governs amb la tasca d'espanyolitzar-ho tot, es a dir, de castellanitzar-ho, doncs Castella s'apodera del nom d'Espanya i actua com a tal. Torne a dir: com volen que estimem Espanya?

Divisions i més divisions territorials artificials van desdibuixant tots els territoris històrics perquè no quede entre la gent constància del seu passat,  creen províncies, que són ens antinatura, i separen municipis i comarques d'on havien estat ubicats històricament, etc.

Ja en el XX, el nostre gallec invicte, s'acarnissa de manera despietada amb tot allò que no siga “espanyol” i s'encabota en instruir i formar generacions i generacions d'espanyols -Wert n'és un clar exponent- amb la creença de ser hereus d'una Espanya eterna, imperial, de puresa racial, de montañas nevadas i banderas al viento, de cubre tu pecho de azul, español, d' Isabel i Fernando el espíritu impera... Quant adoctrinament!

Sentint la gent del poble, sentint informadors, sentint polítics, tot fa pensar que ningú no coneix la història, i que han aconseguit crear una consciència d'espanyolitat, i tot aquell que diga que Espanya és un estat il.licit, creat a partir de retallar soberanies traumàticament en lloc d'integrar-les totes formant un estat plurinacional, està delirant.



2 comentaris:

  1. ja que estàs perque no ens parles una mica dels reis católics? allà per l,any 1500? acàs ells que quina nació formaren?

    ResponElimina
  2. Açò portaria una mica de temps. Dir-te que els Reis Catòlics no varen formar cap nació. Continuaren sent reis cadascú en sa casa sense regnar a la de l'altre. La Corona d'Aragó formada per Aragó, Catalunya, València i Balears, territoris sobirans cadascun d'ells, però confederats davall una única Corona, funcionava amb la seua sobirania i Castella amb la seua. La filla, Juana, va heretar les dues corones, però els diferents regnes continuaven independents els uns dels altres. Espanya, com a estat o regne únic, no va existir fins a Felip V, com ja he dit.
    Aquest tema seria una mica llarg d'explicar en un comentari. Pots consultar qualsevol manual d'història o algún enllaç en internet. Allí ho tindràs ben aclarit.
    Això si, oblida la idea de què l'actual Espanya naix amb els Reis Catòlics.

    ResponElimina