dimarts, 6 d’agost de 2013

Ser o no ser

Assegut a la terrassa cara la mar, veig desfilar multitud d'estiuejants carregats amb els estris propis per a l'ocasió. No els envege. Ni la mar blava ni la fina sorra són objecte de la meua diversió. Preferisc romandre a l’ombra i notar com la fresca brisa acarona el meu cos fent-me sentir tot el seu plaer refrescant.

Amb un llibre de Jaume Subirana a les mans -que, tot i romandre en una espècie de sopor, no pel llibre, si no per la situació favorable de l'ambient en què m’hi trobe- llig una frase reproduïda d’Antonio Muñoz Molina quan era director de l’Instituto Cervantes a la ciutat de Nova York: “No toda la cultura que se hace en España es en español, y no toda la cultura que se hace en español se hace en España. Somos parte de un todo muy grande que hay que interrelacionar.”

Fins ací, tot sembla normal. Tanmateix, si rasques una mica la frase, dins de la obvietat de la mateixa, aparereix alguna connotació que podem interpretar de diferents maneres, tot depenent del color del cristall amb què s’hi mire.

M’explique: No tota la cultura que es fa a Espanya és en espanyol. És veritat això? El que jo estic fent ara -escriure en català-, vol dir Muñoz Molina que no és espanyol? A mi em dóna igual que siga o no siga espanyol. El que si que vull dir és que, des de “Madrid” (quan dic Madrid, vull dir des de les mentalitats centralistes) s’aclarisquen. Si el que jo faig en la meua llengua nativa no és espanyol, vol dir que eixa mateixa llengua no és espanyola, i, jo, conseqüentment, tompoc dec de ser espanyol. Per tant, si manifeste la meua indiferencia o desafecció cap Espanya, espere no ser-hi reprovat. Ara bé, si jo em considere espanyol i sóc rebujat per escriure en la meua llengua, em puc considerar ofés perquè no se’m considere com a tal, ja que  el mitjà en què escric o parle és tan espanyol com l’oficial.

Tot plegat, vull pensar que Muñoz Molina, al concepte d’espanyol, ha volgut donar-li el significat de castellà. No ho puc entendre d’altra manera venint com ve d’aquest personatge al que no considere de mentalitat gens ultramontana.

Quin concepte més complicat allò de l’espanyolitat!... Si més no, quan no hi ha unitat de criteris, o quan la irracionalitat s’imposa a la raó, sorgeixen conflictes inútils i velles passions, sobre tot en aquest tema.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada