dimarts, 27 d’agost de 2013

Quan la pluja cau fora de lloc

Estem a les acaballes del mes d'agost. Després d'uns dies calorosos, no tant com altres voltes, encetem una setmana plujosa i amb davallada de temperatures. Ens agrada així, doncs la xafogor pròpia dels dies inacabables de l'estiu et deixen  sense esma.

Amb aquest escenari estiuenc, és d'agrair un oratge més suau, més suportable, que encara que plujós, trenca la monotonia de sol i platja, para-sols vora mar i gentades quasi impossibles de sofrir en els passejos sobre l'arena. Tot sembla diferent en aquest marc pretardorenc.

Ara, però, amb un rerefons marí de boires i cortines d'aigua, la, en altres dies, primera línia de mar atapeïda de gent i ombrel.les multicolors, es mostra deserta, plena de bassals nascuts d'ones viatgeres que volien alcançar l'últim granet de sorra vora el mur del passeig i no ho han  aconseguit. Algun que altre passejant no ha pogut fer-se l'ànim de quedar-se a casa i ha acudit a la cita diaria amb la mar, encara que de manera diferent.

Els estiuejants no poden resistir quedar-se immòbils als apartaments i, a poc a poc, malgrat els trons i la pluja, van sorgint com fongs multicolors ocupant els espais públics, això si, sense força tropell, resignats a no poder fer altra cosa.

Amb aquest oratge, les meues passejades en bici cap a Barx, lloc on m’encanta pujar travessant la Valldigna, simplement pel plaer que dóna la davallada, tot gaudint de l’aire de la muntanya acaronant-te les galtes amb la seua frescor, es veuen ajornades per a altres ocasions, i optem per aconseguir instantànies fotogràfiques del moment, llegir escrits publicats als blogs amics, participar en les publicacions de les amistats virtuals i reals del Facebook, o, simplement posar-te davant del teclat i escriure bogeries com aquesta, que si no diuen res a ningú, a mi em serveixen per mantenir la ment activa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada