dilluns, 26 d’agost de 2013

Músiques que fan vibrar

Per què els espanyols, si més no, una gran part d'ells, no vibren quan sona l'himne nacional? És una pregunta que he escoltat moltes vegades, i els qui la fan envegen aquells països que si que ho senten, i de quina manera!. Molts esportistes, amb la mà al pit, rostres desencaixats pel sentiment manifest i bramant de manera convulsiva, canten -en alguns casos, això de cantar seria fer-los un favor- lletres, no sempre idíl-liques, sobre els seu país exltant-ne els ideals i les accions.

Pot ser tinguen un sentiment ben arrelat de pertinença a una nacionalitat que els aboca a manifestar-ho. Entre nosaltres, no és el cas. Pertanyem a un ens nacional d'escasa consistència, gestat i nascut de manera poc convincent, on cadascú és d'on és i “a ti te encontré en la calle”. A més a més, l'himne que hauria d'unir-nos i ser emblema representatiu de tots els pobles hispànics, resulta que ha estat l’himne de l'Espanya dominant representada per unes classes socials despòtiques recolzades per monarques i dictadors. I, clar, en el subconscient de tothom roman aquesta percepció i conseqüent desafecció, pot ser això, en siga la causa.

L'altre dia assistía a un concert de banda de música i, entre les peces interpretades, hi havia algun que altre pasdoble. Doncs bé, alguns d'ells provocaven un sentiment entre els quasi dos mil assistents que els feia alçar del seient, cantar de manera emotiva, i proferir alguns sentits olés. Al marge de la procedència dels assistents -que al ser zona turística, era variada- observaves unes sensacions comunes generals.

Posats a elucubrar, i a ironitzar una mica, pense jo si no seria convenient, en els esdeveniments esportius de caràcter internacional, i per implicar la gent en músiques representatives de tots, en lloc d'interpretar la marxa reial o himne nacional, entonar el  No te vayas de Navarra, La Dolores, o algun que altre similar, o, per què no, fer vibrar el públic amb els solos de En er mundo o Amparito Roca o fer l'ona amb Paquito el xocolatero. Seria l'única manera d'unificar criteris i deixar el “lala lala lalalalalalala lala la la la...” Posariem un poc de divertimento al despetorre himnístic nacional.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada