dimecres, 24 de juliol de 2013

Nit de disfresses

Quan algú ja porta alguns anys a l'esquena, la vida li ofereix una perspectiva bastant més àmplia que la que tenia abans. És llei física que quan hom allunya d'un punt s’amplia el camp visual. A un fet concret que vaja repetint-se puntualment cada any arribes a veure-li l'evolució que ha experimentat al llarg de tots els anys que l'has viscut. Són canvis que van produint-se a poc a poc i que els que els viuen quasi com ho perceben. Cal el pas del temps per poder apreciar ben bé les diferències que s'hi han produït.

Així, veiem que en les festes de qualsevol localitat, al marge del nucli principal de la festa, han anat apareixent i desapareixent diferents actes en les programacions festeres. Tan sols caldria una ullada enrere per poder comprovar-ho. Semblaria que la festa és diferent, o que estem a altra localitat.

Entre les noves activitats que van arrelant-se podria citar la desfilada de disfresses que fa un no-res ha estat introduïda a les festes de la localitat on em toca viure-les per “exigència del guió”. L'última nit, la llibertat de lluir qualsevol disfressa posa a l'abast de tothom l'oportunitat de traure de dins seu el desig de ser per una estona allò que no s’hi és, de fer riure -que, en condicions normals, seria una mica difícil- o, per què no dir-ho, de trencar la convenció social de vestir de forma adequada al sexe de cadascú. D'aquesta manera, veiem que deu d'haver-hi molta “dona” reprimida en la societat, doncs abunden vedettes, dames de companyia, grans matrones, etc, etc.

Com dic, aquesta nova activitat, va arrelant-se i superant en assistència i participació la de l’any precedent. Gent vinguda d'altres localitats acudeixen -encara en minoria- al reclam d'una nit boja i desenfadada que els proporcionarà una sana i barata diversió. Però,... sempre hi ha un però, els desaprensius, els impresentables de sempre fan la seua aparició i provoquen eixa ombra negra que impedeix que el divertiment brille amb tota la seua espontaneitat i esplendor.


En els moments previs, al nostre costat -tot i encara ser una festa majoritàriament de caràcter local pel seus participants- i havia un grupet de forasters carregats amb les bodegues de González Byass completes, avassallant tot el que s’hi creuava al seu camí, i fent una sèrie de favades, que les disfresses que portaven, en lloc de la riota pretesa, era fàstic el que hi produïen. I el súmmum de l'incivisme, de l'horterada més basta, del despreci a tots els assistents, va ser quan l'imbècil de torn, amparat en la forasteria, va i, en mig de tots, micciona tot el líquid que havia estat ingerint durant la vesprada-nit. Ningú no va dir res, ja sabem, per no provocar un altercat amb el sensetrellat. Tanmateix, en eixos moments, quant m'hagués alegrat que algun dòberman enfurit li hagués pegat mos a la fava.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada