dijous, 20 de juny de 2013

La història com a divertiment, per no ser menys

El PPCV assenyala que “després de diverses desenes de milers d'anys de vida, durant la prehistòria, els valencians comencem a escriure un dels períodes més brillants de la historia d'Espanya”. 

 La parla dels valencians “que arranca, sens dubte, de la més profunda prehistòria, s'escriu ja al segle VI AC amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem”. Fins ací, algunes de les teories del PPCV. Vistes les quals, a mi m'entren ganes de reescriure la història i, ja posats -per què no?- fer-ne un divertimento. Almenys ens riurem una estona.

 Com ja sabem, aquesta terra estava poblada per edetans i contestans. Amdós estaven separats pel riu Xúquer. Els primers ocupaven les terres de més al nord, i els segons vivien més al sud. Resulta que, de tant en tant, els entraven ganes de reunir-se i fer alguna partideta de truc o de xamelo, i ho havien de fer a un punt en comú perquè no pillara ningú massa lluny. On van pensar en reunir-se? Doncs al mateix riu Xúquer, per la part de l'actual comarca de la Ribera. Van decidir el punt -a hores d'ara no sabem si existia algun nucli urbà-, i eixe punt és el que posteriorment anomeraren els moros Al-Zira, que en llengua moruna vol dir "al costat del riu"

 La qüestió era que ningú havia d'arribar molt abans que els altres i van pensar en crear uns nuclis de població perquè pogueren esperar-se uns als altres i que les diferències de temps no foren massa notòries perquè el fer tard no fóra excusa i tindre el lloc a mà. A tal efecte fundaren Carca i Mo. Quan eixien d'aquestos pobles deien: “Ja ixen de Carca, o ja ixen de Mo”. Açò, pel temps es va convertir en Carca ixen i Mo ixen, és a dir, Carcaixent i Moixent. 

 Com es comunicaven? Doncs, quan el dia era clar o sense boirines, els edetans pujaven al Garbí, en la Calderona, i els contestans ho feien al Benicadell o al Montcabrer i aprofitaven per fer floretes a la Mariola o collir brossetes per fer l'herberet, eixe licor que prenien cada matí de l'hivern per combatre l'intens fred que fa per eixos andurrials. Una vegada allà dalt, encenien alguna foguera i feien senyals de fum, i, alhora, es calfarven, si era hivern. Tanmateix, quan la calor de l'estiu erar forta, no es tractava d'anar fent fogueres; aprofitaven uns espillets que havien baratat als fenicis per unes gerres d'oli o uns cafissos de blat i hi feien la rateta. (Açò de fer la rateta, per als més joves o nous valencianoparlants no ho entenen, vol dir reflectir la llum solar amb els espills.) 

 Prop d'Al-Zira hi havia un poble -que encara hi és- anomenat Canals. Allí vivia un dels cacics de la zona que tenia bona cosa de fills, però cap filla, i volia tindre'n una. Continuament viatjava a Balazote, a Ilice o a Baza per fer ofrenes a les dames i bixes que per allí hi havia, i veure si li concedien el favor de engendrar una filla. Oh!, Miracle! Les deeses el van obsequiar amb uns encants de bessonetes i els posà els noms d' Aixa i Tiva. Content amb l'esdeveniment va voler fundar una ciutat perquè tota la població que hi havia escampada pels voltants estiguera reunida i visquera més segura. Li va posar Aixàtiva en honor a les bessones. Amb el temps, Aixàtiva va esdevindre una molt important població. Hui en dia es coneguda com Xàtiva, però els natius i els habitants d'aquestes comarques seguim dient Aixàtiva, com recorda continuament Pep Gimeno “Botifarra”. 

 A Moixent, que ja hem mencionat abans, va apareixer un guerrer damunt d'una haca. Ell, diu que, va inventar les expressions aixa arrere i sio uoooò, quan volia fer algunes maniobres amb ella, igual que ara fem amb la direcció assistida del cotxe. Tot un luxe de mots d'aquesta llengua valenciana. Llàstima que vagen caient en l'oblit

 Com veieu, la història d'aquest país es remunta a temps força antics i podriem seguir narrant-la. Pense, però, que tractant-se d'un post, resultaria massa extensa i avorrida, per la qual cosa no descar-te continuar en una altra ocasió, que s'han quedat moltes coses al tinter, millor dit, al teclat, que els temps canvien i hem d'adaptar-nos a les noves tecnologies

2 comentaris:

  1. Està molt interesant, m'agradaría que continuares amb l'historia. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això depén del moment en què et pille alguna de les "historiaes" del PP. Amb el panorama que se li presenta, no ens estranyaria que ens n'obsequiara amb alguna de nova.

      Elimina