dimecres, 12 de juny de 2013

Entelèquies, celebracions i burrera

Sembla ser que la Demarcació de Costes entra en raó i decideix posar ordre en el caos festiu que s'hi desenvolupa en la nit de Sant Joan. Tan difícil és entendre que el que s'hi munta eixa nit no té res a veure amb la primigènia celebració de quatre enamorats de la màgia i l'esoterisme? Calia que vàries dècades de celebracions incontrolades posaren de manifest que això no és el que pertoca.

De l'assistència selectiva a les platges per mullar-se els peus hom ha passat a la burrera massificada de cremar tot el que ens vinga en gana i d'embrutar amb tota classe de residus les arenes que tant costen de mantenir netes. 
I és que els humans som així: ens apuntem a tot allò que siga festiu, sens importar el significat del que s'hi celebre. Quanta raó té aquella dita de “¿Dónde va Vicente? Donde va la gente” o l'altra sinònima “On una cabra va, allà volen anar totes” amb què s'hi critica les persones faltades de criteri personal i que imiten el comportament dels altres. 

Davant aquesta decissió de Costes, alguns critiquen el significat prohibitiu de la mateixa amb el famós “Pohibit prohibir”, però, dic jo, si prohibim prohibir, no estem prohibint alhora? A veure, doncs, com ho solucionem. Haurem de convindre que les prohibicions són necessàries per a la convivència, no ja entre persones, sinó també entre el medi i nosaltres. Deixar-ho tot al criteri educatiu de la gent és més que una entelèquia. No aconseguiríem mai l'harmonia necessària per a una perfecta coexistència.

Em sembla bé que les autoritats vagen posant ordre en aquesta voràgine foguerera vora mar i la nit de Sant Joan, més que anarquia festiva i generadora de deixalles incontrolades, siga nit d'esoterisme màgic per a tots aquells que creguen en aquestes coses. Els altres, els que s'apunten a tot, que enceguen fogueres en llocs no tant sensibles i que les hi boten, que hi torren xulles on que hi facen el que els abellisca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada