dissabte, 4 de maig de 2013

Una instantània


L'afició a la fotografia és quelcom com l'afició a la pesca o la caça, salvant les diferències, clar està. Eixir amb la càmera disposat a captar tot el que hi puga ser i que tinga alguna mena d'interés per un mateix resulta una activitat altament reconfortant quan tornes a casa amb alguna imatge que valga la pena. Si tens paciència, i vas amb els ulls ben oberts, i procures que res et passe inadvertit, per simple que parega, pot resultar positiu per als teus objectius.

Una de les activitats fotogràfiques que a mi em resulten  d'allò més lúdic és perdre'm pels carrers de les ciutats que visite, sobre tot quan faig algun viatge. Mentre el grup va fent-se fotos als peus dels monuments que hi troben per poder deixar ben palés que hi han estat, jo, en canvi, passe d'eixes activitats i procure fixar-me en altres coses: la gent que passa o m'envolta, detalls d'edificis, cartells curiosos, etc, etc. Són instantànies de les que gaudeisc després.

Hi ha vegades que no trobes res, o cap circumstància coincideix amb els teus criteris per poder ser-hi captada. Altres, en canvi, apareixen davant el teu objectiu sense buscar-les i, mira per on, és com si hagueres fet presa.

Una cosa d'aquestes se'm va presentar l'altre dia quan anava fotografiant entre les catedrals nova i vella de Cadis. Entre ambdues hi ha una construcció que té una plataforma, i sobre ella una parella es va situar perquè algun altre els fotografiara. Mira -em vaig dir a mi mateix- d'ahí puc traure alguna instantània interessant. Allà que col.loque l'objectiu i, clic, una foto, Però de repent, la brisa marina, a la que sembla també agradar-li la situació, activa la seua força i, juganera ella, no si li ocorre cosa millor que fer l'ona amb la faldilla sense que a la portadora li preocupara massa. No sé si és que s'hi va posar allà dalt sabent el que anava a ocórrer pensant que així tindria un motiu per mostrar alguna peça íntima recent estrenada, en el millor dels casos, o si seria alguna altra la seua intenció. Això no ho puc saber perquè des de la meua posició no va ser possible esbrinar-ho. El cas és que, amb la càmera a punt com estava en eixos moments, la instantània va resultar d'allò més amena: la parella abraçant-se per les altures i la faldilla arborant a l'impuls del vent mostrant els encants de la mossa.

Com podreu comprendre, aquesta instantània val més que un posat davant l'escalinata de la catedral per poder dir que hi hem estat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada