dijous, 21 de març de 2013

Una bona estona dins del cotxe



Hui he hagut de passar una bona estona assegut al cotxe perquè no m'abellia abandonar-lo i fer-me encara que fóra un café, o passejar pels voltants. M'hi trobava a gust i , sense deixar d'observar tot allò que s'hi creuava a la meua vista, escoltava la ràdio, no un programa musical, sinó les converses que la SER emitia a eixos moments corresponents al programa matutí d'eixes hores. Parlaven dels productes vegetals que hem de consumir i insistien en què han de ser els de temporada, però, clar, això de temporada es presta a moltes interpretacions.

Una senyora amb un gosset passeja per l'herba del parc que tinc al costat d'on he aparcat el vehicle. Fa calor per l'època de l'any en què estem (21º sobre les 11:30 del matí d'un dia de març), tanmateix, la dona que deu de ser fredolina, pensa que el ca també tindrà fred i l'ha vestit amb una manteta d'eixes que els envolten tot el cos. Aquests animalets no suen, perquè d'altra manera hagués tingut la manteta tota mullada, però si que l'amollen allà on es ve en gana i la propietària del quisso ha tret el tovalló de paper i ha actuat com una bona ciutadana.

La ràdio continua amb el tema i m'adone amb moltíssima estranyesa que hi ha persones que no saben quins són els productes de temporada, vull dir, que desconeixen el temps de cada producte del camp. Els experts que intervenen han d'explicar que els melons són al més d'agost, que a eixe més no hi ha taronges, que les tomaques són també de l'estiu i que no són possibles en gener, tot aclarint que si mengem de tot durant tot l'any és perquè ho importem d'altres països i continents o ho produïm en hivernacles.

Una jove mare vestida amb unes malles ben plenes d'estètica anatomia femenina creua el pas de vianants camí de les engrunsadores del parc. Trau el xiquet del carro i els dos inicien una rítmica engrunsada. He de reconéixer que la xica éstà de molt bon veure.

Per què hem de consumir productes de temporada? Entre altres coses, perquè evitem costosos transports, contaminants envasos, despeses d'importació... així és com ho justifiquen aquests experts, o simples periodistes, no ho sé. Però, clar, tot portat a aquests extrems -envasos, transports, collir els productes encara verds, etc.- ens fa pensar que tan sols són productes de temporada aquells que collim al propi hort i els portem a taula per ser consumits i, com se'n pot deduir, ben poca gent és la que ho pot fer.

Un vehicle intenta aparcar al meu davant. L'home vol clavar-lo com siga i no li importa colpejar el que té davant seu i el meu. Tres o quatre cops em sacsegen, per la qual cosa he de premer el clàxon per cridar-li l'atenció. Quan el té ben aparcat, s'hi dirigeix cap a mi i em demana disculpes. “De res, home, però pose més cura amb el que fa” li conteste.

Sergi Mas ens ofereix una petita interpretació del papa Francesc que debutarà hui al programa Polònia de TV3 descobrint els secrets que comporta el seu càrrec i intentant començar amb les primeres mesures per modernitzar la institució.

En eixos moments L'Urbanet realitza una parada a la zona reservada per a tal finalitat, però tot seguit, La Marina arriba també i realitza la seua repectiva quasi al costat, impedint el pas d'altres vehicles que s'hi veuen obligats a fer una llarga cua fins que el carrer torna a estar expedit.

Les notícies de les 12 informen del cabreig dels xipriotes davant la poca vergonya de les autoritats econòmiques de l'Europa dels mercaders i del mercats. Aquestes coses ens encenen a tots, encara que no siguem xipriotes, perquè els nostres governants ens juren i perjuren que això , ací, no hi pot passar, però són tan mentiders que ja no els hi creiem res de res.

M'arriba l'hora d'abandonar la meua obligada estança i, deixant al darrere tot allò que he vist i escoltat, surt content rumb a casa i abandone l'obligada estança a l'interior del vehícle, que tot i ser avorrida, he procurat passar-la de la millor manera possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada