divendres, 1 de març de 2013

Temporals

I Déu va crear Espanya i ningú no té dret a desintegrar-la ni a donar opció de preguntar-hi. Aquest sembla ser el principi espanyolista defensat pels partits centralistes (PPSOE) I jo em pregunte, on està la democràcia que hom suposa  basada en la idea de donar al poble l'última decisió -o com a mínim, el dret a pronunciar-se- per decidir el que millor li convinga? Malament anem per aquest camí que no farà més que crear desavinences i unions forçades, perquè igual que quan u no vol, dos no és barallen, de la mateixa manera, quan u no vol, dos no s'uneixen. Per què no intentar veure els motius que distorsionen una unió i mitigar-ne les asprors en lloc de voler imposar un criteri instal.lat en la possessió de la veritat única? 

Estem veient coses que ens fan pensar, per exemple, com pot estar un país governat pels xantatges d'un bandoler -aquest qualificatiu és molt suau- que té agarrat tot un govern i el partit que el sustenta? Eixa és la impressió que tenim els ciutadans davant l'actitud que tenen respecte al cas de corrupció de l'innombrable, eixe senyor que, no fa massa temps, tenia un nom, i era reconegut i respectat per la cúpula del partit, i que a hores d'ara, ni s'atreveixen a pronunciar. I què és el que fan per desenganxar-se d'eixe visc que els ha untat? No fan altra cosa que moviments inútils basats en la mentida, en la fal.làcia, en l'embrolla, en el garbuix, en els discursos grouxans i cantinflers, i prendre'ns per idiotes. Aquests eren els salvapàtries que van arrossegar milions de votants amb melodies garroferes i que ara ens han llançat -als qui els han votat i als qui no- a la més profunda de les misèries socials i econòmiques. 

L'actual cap d'estat ja no té l'anuència general i reconeguda pel seu paper en la instauració del present règim. No sols és culpa de la seua conducta i de l'opacitat de la institució, sinó també del trepa del gendre, que no content amb l'estatus alcançat, s'ha dedicat a voler-ne més i més sens escrúpols de cap mena. Hom demana a crits una regeneració de l'ordre institucional per ell presidit i que comença pel relleu de persones que siguen capaços de canviar el rumb d'una nau que sembla encallada en la corrupció i en la perversió d'un sistema que s'anomena democràtic, però sens el poble. Diríem que el demos tan sols té kratos en el moment de dipositar les paperetes a l'urna. 

Podriem estar descrivint problemes un rere l'altre, però no ens portaria a enlloc. Més bé ens enutjaria força i, vistes les coses, quasi és preferible recrear-se en l'oratge i confiar en què ens puga obsequiar amb un pessiguet de neu, encara que siga als cims que ens envolten i que una vegada acabat el temopral, ni això, perquè ja han passat trenta anys des de la darrera nevada a les planures saforenques i en aquest període de temps, tan sols l'hem poguda veure al més alt de les muntanyes que ens circumden, i la gent en té ganes, que el fenòmen nivi, en aquestes latituds, tot i presentar-se de manera esquifida, produeix goig i és motiu d'esbarjo per a grans i menuts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada