dijous, 7 de febrer de 2013

Voladura controlada


Estem passant una època en què cada matí ens desdejunem amb alguna nova notícia de corrupció, sobre tot, la generada per eixa màquina corrupta del partit que ens governa, i per extensió, la produïda també per altres formacions, tant de caràcter nacional com autonòmic. Ací ningú se'n salva. Sembla que siga quelcom consubstancial a la nostra manera de ser. Petites mostres a tots els nivells ho constaten. Quanta més corrupció, quanta més lladreria, més admiració popular. A les proves em remet observant la vida diària d'aquest país, i no solament entre els polítics, sinó també entre la ciutadania normal i corrent. Sembla ser que entre nosaltres és comú aprofitar-nos de tot allò que estiga al nostre abast passant per damunt de qui siga.

Podriem anar citant casos que corroboren el que en dic, però seria força exhaustiu. Tan sols dos exemples com a botons de mostra: el Dioni, amb el seu furgó de bitllets, és poc més o menys que un simpàtic heroi de la picaresca i el PP, ple de corruptes, un guanyador d'eleccions. En altres cultures caurien al nivell més baix de consideració entre la població.

No vull dir que la picaresca siga cosa natural en aquest país -tot i tenir-la com un gènere literari- i que no indigne tothom, però hi ha situacions que així ho semblen. El que passa és que en èpoques de crisi econòmica les indignacions d'aquesta índole surten amb major facilitat i ràbia continguda, perquè de no ser així, no hauriem d'esperar a les nits de Sant Antoni, Sant Josep o Sant Joan per encendre fogueres i començar mascletades.

Caldrà fer quelcom per canviar les coses. Així no podem estar sempre. Es alcançar el poder i començar l'espoli. Tots estan en contra, tanmateix ningú la controla ni la castiga de manera escaient. Ací si que crec que hi ha diferències. Em fa la impressió que uns partits s'hi posen més seriosos que d'altres, però no la poden eradicar ja que els mecanismes fallen o no existeixen o, el que és pitjor encara, no tenen cap interés en què així siga.

Pense que venim viciats de temps passats quan les oligarquies i demés fauna dominant feien el que els passava per l'entrecuix d'una manera descarada. Va vindre la transició política i, tot i reformar l'antic edifici, res no va canviar, doncs van tindre cura de deixar les estructures perquè tot continuara igual. El canvi radicava només en la façana. L'oposició política vinguda de la clandestinitat s'hi va conformar i res no va objectar. Ara, però, estem patint-ne les conseqüències. Les oligarquies de sempre, amb la connivència del PPSOE continuen actuant per satisfer els seus interessos, arruïnant la població i no deixant-nos ni tan sols opinar al respecte. Ens donen l'engruna a mode de papereta per a votar cada quatre anys i, a callar.

Vistes les actuals circumstàncies,  cal una voladura de tot el sistema -això si, de manera controlada, perquè no siga pitjor el remei que la malaltia- i que totes les estructures de l'estat caiguen a terra i puguem alçar un nou edifici sense vicis del passat, i on la ciutadania tinga més participació i, en conseqüència, més control de tots els estaments. Caldrà donar cabuda a diferents organismes, associacions, grups, moviments, etc.  que aporten idees noves, que puguen decidir, que tinguen veu i vot, no sé, coses així per tal que no ens guisen la vida del país solament des de l'interior dels partits majoritaris.

Tot açò fa falta ja, perquè no hi ha cap estament oficial que estiga lliure de sospites de corrupció: casa reial, govern, partits polítics, judicatura, món empresarial, banca,... La separació montesquiana de poders està segrestada per l'executiu de torn i és imprescindible que funcione correctament per tal de ser ser efectiva.

No vull passar per alt la rèmora que és l'església catòlica, millor dit, la jerarquia eclesiàstica. Aquesta ha anat enrere des dels temps de la transició en què era més oberta, més adaptada als temps que li pertocava viure. Actualment, la jerarquia, instal.lada en un fonamentalisme tridentí, vol dictar les seues normes a la societat civil, quan el seu paper està dins les quatre parets del temple. Entre les seus funcions no està marcar el pas a la societat civil. Les  teocràcies no son bones Mai no ho han sigut, perquè provoquen la guerra entre les diferents creences religioses, així  que ja va sent hora d'acabar amb tant de privilegi i de considerar les seues opinions com a guia d'actuació política en determinats assumptes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada