diumenge, 17 de febrer de 2013

Una tesi federalista


Amb açò del Barcenasgte, l'atac de la franctiradora Aguirre -que a bones hores se'n recorda de formular canvis a la democràcia-,  la Mato, que sembla la xiqueta bona de la classe que no ha trencat mai un plat,  el duc Empalmado, que té por que el deixen en la indigència i el pillen sopant a un restaurant de luxe, l'espionatge, la família Pujol, etc, etc,  i, ara el Papa que s'ha cansat, l'assumpte del soberanisme català pareix que haja caigut a un segon o tercer ordre entre les informacions de més rellevància.

Doncs, bé, a un que li agrada llegir de tant en tant algun  llibre d'història, resulta que ha caigut a les meues mans un exemplar d'aquesta matèria (Los Pueblos de España, Anselmo Carretero y Jiménez ,Editorial Hacer - Fundació Rafael Campalans 1992) que, per la visió que dóna de la història d'Espanya, haurien de llegir tots els dirigents de partits polítics, així com també, tota la plèiade de tertulians que apareixen, un dia si i un altre també, a les diferents cadenes televisives, opinant -alguns d'ells amb la vena del coll unflada- sobre el dret dels pobles a decidir el seu futur, i exposant les idees que tenen sobre el concepte d'Espanya, o del que ha estat al llarg de la història. Simplement ho haurien de fer per introduir alguna variant en el seu coneixement de la història.

Personalment, m'ha agradat la tesi de Carretero. Es mostra un enamorat de Castella, no de la Castella oficial dels manuals, sinó d'aqueix país espoliat, ocultat i ignorat deliberadament. D'aqueixa Castella de consells comuners, d'alcaldes d'elecció popular, de propietat col.lectiva de les principals fonts de producció, de la igualtat dels ciutadans davant la llei, de l'exclusió dels clergues dels llocs de govern i del no reconeixement de l'autoritat directa dels funcionaris reials. Eixa Castella s'entenia perfectament, a mode de confederació, amb els senyorius bascs. Eixa Castella desapareix amb la unió del regne de Lleó, de mentalitat unitària i imperialista, quedant-li tan sols el nom i la llengua, la qual cosa  contribuirà a què el concepte que se'n té siga totalment erroni i que la història oficial ens la presenta, erròniament, com la forjadora de la unió de tots els pobles hispànics.

Descriu, un per un, els diferents regnes ibèrics, la seua formació i el funcionament intern de cadascun d'ells. Es destacable la idea federalista en la seua majoria. Ünicament és el regne de Lleó el que hi presenta un concepte unitarista, i, per desgracia, és el que ha dominat en les nostres històries fins a l'actualitat i del que han tirat mà les monarquies des dels Reis Catòlics, i, molt descaradament, des de la vinguda del Borbó, essent també la dictadura franquista la que va imposar  l'ensenyament d'una història totalment dirigida a satisfer la seua idea d'una unitat de destí, sense fisures ni realitats diferents que pogueren interferir en els seus objecctius.

Malauradament, aquesta versió "oficial" de la Història d'Espanya és la que té el poble en la seua consciència i de la que se n'aprofiten els dirigents polítics per demonitzar qualsevol reclamació nacionalista en lloc de entaular un diàleg aclaridor que facilite la solució d'aquesta mena de problemes i evite el radicalisme que s'hi produeix. Quant més volen centralitzar i uniformar, més sentiment nacionalista desperten.

A Espanya, o les Espanyes, ha estat freqüent  la federació entre els diferents pobles. Això era una manera   d'actuar perquè ningú fóra superior a l'altre. A més a més, en la federació entre Castella i el País Basc, cada poble ho era també al seu interior entre municipis.

La idea que se'n pot extraure seria que Espanya pot ser un país comú a tots en la mesura en què siga respectada la personalitat pròpia de cada poble i que no hi haja ningú superior a l'altre. D'aquesta manera, tots ens sentiriem, per igual,  habitants d'un mateix país, és a dir: l'Espanya federal.  Realment, els pobles ibèrics han estat sempre molt diferents, però han funcionat a base de federalismes. Les idees jacobines han causat molts problemes de convivència entre les diferents nacionalitats del territori peninsular i aquesta eixida a la via federal podria ser una solució als problemes identitaris dels espanyols



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada