dilluns, 18 de febrer de 2013

Una de manxecs


Que siga utilitzada per algú l'excusa dels manxecs -dic manxecs, com podria dir qualsevol altre gentilici de parla castellana- per escriure o parlar en castellà en detriment del valencià, és quelcom que m'ha cridat l'atenció o, pitjor encara, que m'ha emprenyat força. Això, pense, és alguna excusa per oblidar la pròpia llengua a la que no se li té cap estima i, encara pitjor, desitjar la seua desaparició perquè interfereix de manera fastigosa.

És un defecte molt comú entre els valencians posar-se en actitud genuflexa davant gent de parla castellana sense esbrinar, primer que res, si la persona que té al davant és capaç d'entendre la seua pròpia llengua -en aquest cas, el valencià- per començar alguna interlocució. Hi donen per fet -confonent peres amb llambordes- que emprar el castellà, sense més, des de l'inici, és un acte de bona educació i, clar, cal emprar una llengua que no els hi és pròpia, però, que creuen que és més important, per eixe complex d'inferioritat que els suposa el fet de no ser castellanoparlants de naixement. Ai! quin dia els valencians seran conscients que allò que n'és propi té, si més no, la mateixa importància que allò que és dels altres?

Vaig veure al Facebook una pàgina que tenia per objectiu donar a conéixer el patrimoni natural de la comarca de La Safor. Tots els comentaris estaven en castellà, la qual cosa em va fer pensar que -quina incongruència- molt de presumir d'espais mediambientals que enriqueixen el patrimoni natural, però quina manera d'amagar aquest aspecte, dels més importants, del patrimoni cultural, com és la pròpia llengua.

No em vaig poder contindre i li vaig enviar un comentari a l'autor tot explicant-li el meu punt de vista sobre el tema. Em va contestar que no volia polemitzar sobre la llengua -cosa que li vaig dir que hi estava d'acord amb ell, però que pensara que la llengua és un bé patrimonial que hem de conservar, millorar i donar a conéixer- i que usava el castellà perquè així el podrien entendre els -en concret- manxecs.

Res que objectar. Tanmateix, si aquest n'era el motiu, que tothom pogués entendre les explicacions de les fotos, millor en anglés -li vaig rebatre- que d'eixa manera podria tenir més gent que ho entengués arreu del món.

Aquest fet em va fer pensar en el que he dit al principi: som un poble avergonyit de parlar un altra llengua i que, a la mínima, l'abandonem amb l'excusa de ser-hi entesos. Mai serem un poble amb personalitat; sempre mirant-nos a l'espill dels qui considerem més importants que nosaltres i, per tant, carregats de sentiments d'inferioritat que ens fan adoptar eixes postures submises i servils.

1 comentari:

  1. Si,per desgràcia així és i els culpables de tot som nosaltres. Mira com a catalunya es respecta més la llengua

    ResponElimina