dijous, 21 de febrer de 2013

Sobre unes declaracions

Pere Navarro demana l'abdicació del rei i que se'n faça càrrec el príncep Felip. Pense que aquesta idea és compartida per milions d'espanyols. Tot i ser republicà, no en demana la supressió, doncs, això formaria part d'una voladura total del règim constitucional i, conseqüentment, comportaria una enginyeria política de gran envergadura. Simplement, llança la idea d'un canvi de persona en l'exercici de cap d'estat per suposar que l'hereu puga tenir noves idees i també que represente de millor manera les noves generacions. Que jo sàpiga, aquesta proposta no representa cap perill per a l'actual sistema polític, perquè és una acció prevista per les lleis i entra dins dels paràmetres normals en el funcionament de les institucions. 

Fins ací, res que objectar. Les seus declaracions m'han semblat d'allò més normal. El que si que m'ha cridat l'atenció han estat les reaccions que han causat entre la classe política i periodística nacional. No ho entenc. Serà que el poble tenim una visió de les actuacions polítiques molt càndida i sincera i no mirem molt més enllà de les simples declaracions verbals, és a dir: no li busquem els tres peus al gat. 

Hi ha qui ha dit que són unes declaracions explosives, que estan fora de lloc, que no tenen raó de ser, que més val que solucione els problemes interns del PSC, que... bla, bla, bla.. I sobre tot, m'ha omplit d'indignació quan he escoltat l'Alfonso Guerra, eixe “Homo Atapuerquensis” que havia d'estar jubilat per llei i reclòs a sa casa, i que, en canvi viu enganxat al mamellam del partit i de les més altes institucions polítiques xuclant de l'erari públic i traient-nos de les caselles quan apareix dient xorrades com la que s'ha espolsat tot comentant les declaracions de Navarro: "no me siento en absoluto representado en esto ni en nada por el señor Navarro" . Senyor Guerra, dedique's a la poesia o al teatre, o si li ve de bo, a vendre gelats a la vora del Guadalquivir en els tòrrids dies de la seua Sevilla natal, i descanse i deixe'ns descansar que ja són massa anys suportant-lo. 

A mi, personalment, m'ha agradat la idea d'en Pere, encara que si hagués proposat l'abolició de la monarquia, tampoc m'hagués desagradat. Les hi he vistes com la cosa més normal. No sé si hi hauran tingut alguna altra intenció, perquè, ja sabem, quan els polítics parlen, mai volen dir el que diuen. Malauradament, la classe política és molt hipòcrita i, tot sovint, diuen el que no pensen i pensen el que no diuen i estic ben segur que combreguen totalment en aqueixa proposta, però cal complir amb les formes i les directrius i anar per les sendes que tenen marcades. 

De veres, m'ha indignat que tothom s'haja tirat a la iugular de Pere Navarro per unes declaracions, que, oportunes o no -a mi no m'importa-, crec que tenen molta raó. I és que si volem una altra Transició, que bona falta ens fa, cal “jubilar” persones i institucions que no són altra cosa més que herències franquistes que han tingut el seu paper, però que, ara, no el tenen, sent necessàries altres formes, maneres i persones que representen les noves generacions, les quals veuen els anys setanta com la prehistòria i, per tant, no poden estar d'acord en moltíssimes visions de la forma de governar-nos que ens vam dotar en la Constitució del 78.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada