dijous, 14 de febrer de 2013

El pa nostre de cada dia

Ens ha tocat viure una època convulsa en la que res no és estable: ni idees, ni polítiques, ni creences, ni actituds, ni institucions, ni economia. Tot va a la deriva, sense rumb fix. És l'evidència d'estar immersos en plena època de canvi. Una altra era s'albira i, fins que la humanitat no hi estiga plenament, res romandrà sòlid perquè servisca de base a les conductes i actuacions humanes.

Cada dia que comencem, alguna notícia commou la nostra quotidianitat, que no pot navegar en aigües tranquil·les, sempre colpida per esdeveniments provinents d'actuacions polítiques, econòmiques, socials, religioses, tant de caràcter nacional com universal. És evident que no tenim patrons de conducta. Estem en una societat líquida, com deia Zygmunt Bauman, per conceptualitzar aquesta societat canviant, incerta i mancada de valors, front a la sòlida, plena de seguretats, de continguts i de valors.

Entre nosaltres, estem assistint a un enderrocament del sistema polític compost per dos formacions majoritàries que fins ara dominen l'electorat nacional, però que tenen els dies comptats. Per una part, el PP, arrossegant gravíssims casos de corrupció, està sofrint l'erosió pròpia derivada d'aquestes conductes, i, per altra banda, el PSOE, difuminant-se en la societat i éssent cada dia la cosa més pareguda a un mort vivent. Altres moviments polítics i socials estan en fase emergent guanyant-los el terreny fins el punt que faran d'ells partits minoritaris o, simplement, els abocarans a la desaparició del mapa electoral.

I, ara, per si fóra poc, un fet produït tan sols en tres o quatre vegades en gairebé 2.000 anys: la renúncia papal. Un fet que pot semblar intranscendent entre els no creients, però que té molta influència i importància en el món en què vivim per tot el que significa. Aquesta notícia, que pot paréixer normal, producte del deteriorament físic d'una persona que se sent incapaç de dur endavant tan important tasca, no deixa de ser una mica intrigant. Algun dia es coneixeran els autèntics motius que, tot just ara, romanen ocults a l'opinió pública i que passen disfressats de cansament físic, que no dic que també hi siguen part dels motius, però, tal vegada, no els únics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada