dilluns, 21 de gener de 2013

Com de ficció, però real


Darrerament estan passant unes coses que ens tenen a tots ben preocupats. No és que estiguen passant ara. Ja estaven, encara que anaven pel clavegueram, com la merda, però al estar tan plenes, les andrones, han fet saltar per l'aire totes les tapes i ara, la merda, corre lliure i a la vista de tothom. Em referisc a eixe llistat de personatges públics que han estat burlant-se de nosaltres, fent negocis a càrrec dels organismes oficials, defraudant l'hisenda pública, cobrant comissions indegudes, prevaricant, evadint diners, etc, etc

Tot ocorre com en una pel.licula de ficció, tanmateix veiem que moltes vegades la realitat la supera. Aquesta és una d'eixes situacions. De sobte han eixit a la llum pública uns casos, que degut a la importància dels implicats, fan que ens preocupem una mica per com puga acabar tot. No sabem ben bé si la justícia els aplicarà tot el pes de la llei o, pel contrari, els difuminarà de manera que tot quede en un no-res o se'n passarà factura a algun altre. I, vist el funcionament de quan es tracta de gent important, crec que per ahí aniran els tirs. Que li ho pregunten a Garzón.

Estem comprovant un dia rere l'altre com la corrupció és generalitzada i com els polítics, d'uns partits i d'altres, formen una casta impune per tal autodefensar-se i impedir accions legals contra ells. Tot per culpa de l'opacitat, l'obscurantisme i per la poca o nul.la democràcia interna. Pot ser siga el final d'aquest sistema de partits polítics i calga instaurar-ne un altre. El temps ho dirà. El que si que tenim és una dictadura dels dos grans que ells s'ho guisen, ells s'ho mengen i a nosaltres només ens deixen les molletes del dia de les eleccions cada quatre anys. Això no pot ser.

Se't posen els pels de punta veient la manera que tenen de captar diners en B de la banca, de les elèctriques, de la industria pesada, com paguen sobresous a part de la cúpula dirigent, com practiquen el suborn. I tot, o quasi tot, -i això és el més sorprenent- de manera legal, com no, si les lleis se les fan ells a la seua mida. 

El xantatge, per part dels implicats, és una arma defensiva amb la qual amenacen de recórrer per poder eixir de la situació en què s'hi troben, com diu Torres, exsoci d'Urdangarín. Si deixeu que m'envien a la presó, vole la casa" referint-se a la Casa Reial. Per tant, faran el possible perquè tot quede en un no-res a base d'allargar els processos, de destituir encarregats de les ivestigacions, de canviar fiscals o jutges que indaguen massa... En fi, d'aplicar tota classe de recursos per impedir l'esclariment de tots els fets delictius

Així doncs, malgrat que aquests casos pinten malament, possiblement ho solucionaran -com diu Vestringe, comentant el cas Bàrcenas- de la següent manera: El PSOE no buscarà la voladura del PP, perquè no se sap què vindria després. Es crearà una comissió d’investigació, se li donarà a Bárcenas quelcom perquè calle i si se'l condemna, se l' amnistiarà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada