dissabte, 21 de gener de 2012

D. Arturo i l'Ahuir


Un dels meus temors davant una hipotètica arribada del PP al poder municipal a l'ajuntament de Gandia, era la destinació que li pogués donar a la platja de l'Ahuir. Aquests temors no han estat infundats i ja, quasi a primeres de canvi, la sentència la té dictada: serà oferida al millor postor.

Sembla que a la dreta  -en aquest cas, el PP-  li molesta que hi haja quelcom “improductiu”, i improductiu per a ells és tot allò que no reporte ingressos econòmics, diners comptants i sonants. Per això, la cultura, l'ecologisme i altres historietes, són activitats que no entren massa bé en els seus plans.

Quin profit, pensa el màxim dirigent local del PP, D.Arturo, se li pot traure a aquest espai encara bastant verge, que sols aprofita per a criar males herbes i animalets que únicament serveixen per fer nosa? Com ell –i tota la seua gent- creu que cal revitalitzar-lo i fer un espai referent d'activitats turístiques, doncs a pensar en projectes que puguen ser font d'ingressos per a les arques municipals i per a tota la fauna depredadora d'espais naturals que sols pensa en els beneficis econòmics i l'importa una bleda bullida el respecte al medi ambient.

I pensar que és un dels poquets llocs en estat quasi natural que queden en tota la costa d'aquest destrellatat país!









dimecres, 18 de gener de 2012

Gotes d'aigua



Sota aquell cel negre d'espeses nuvolades i la pluja caient a mars, la teua intenció de sortir de casa, prendre l'aire i practicar una mica el teu esport favorit per desemboirar-te  d'aquell temari farcit d'asprosa matèria -de vegades incomprensible- era força complicada. Decidires quedar-te-hi  contemplant les gotes d'aigua com s'instal.laven als cristalls, formant  multitud de filets aquosos  que relliscaven per la superfície, lentament al principi i accelerant la caiguda després, una vegada abastat el gruix necessari. 

Mecànicament  encengueres un cigarret –ja en portaves uns quants consumits, però ni tan sols te n'havies adonat- i lentament anaves llançant el fum cap al sostre amb la mirada fixa i perduda, abstreta mentalment de tot allò que t'envoltava.

El soroll de la pluja t'invitava a la relaxació més profunda i la sensació d'ensopiment et deixava en un estat gairebé inconscient. Un tro esquinçat et va tornar a la realitat, i la teua ment va començar a revisar tot allò que havies estat repassant moments abans.

Decidires posar música per tenir la sensació d'estar acompanyada i rebuscant en el catàleg emmagatzemat al disc dur del teu ordinador, vas triar aquella peça encisadora com a poques, aquell Concertino tantes vegades gaudit en els teus moments de solitud, i que seria tota una delectança tornar-lo a escoltar en aquella vesprada d'oratge infernal en  què no hom podia fer altra cosa més que romandre-hi  i deixar caure tota aquella cortina líquida procedent d'uns núvols replets, rebentant en forma de milions de gotes d'aigua.

Els sons de la guitarra com a vaixell melodiós en la mar de la simfonia orquestral et tornaren a transportar a moments somniats del passat, en aquella platja d'arenes daurades en què experimentares aquelles sensacions tan delectables tenint com a testimoni una  lluna plaent que t'observava des d'allà dalt.

El final de la melodia et va tornar a la realitat i un munt de paperassa aspra i eixuta et va recordar que encara tenies molta feina per enllestir, però optares per abandonar-la, almenys de moment, i seguir fruint de la tranquil.la vesprada que t'oferia eixos moments de soledat amb la casa, la pluja i tu, fent volar la imaginació cap a moments delitosos d'un passat recent.








diumenge, 15 de gener de 2012

Tres anys després


Fa quasi tres anys publicava a aquest mateix blog les meues impressions sobre les activitats de la Universitat de València destinades a la població major de 55 anys a la ciutat de Gandia. Ara, torne sobre la mateixa idea, però amb l'experiència de tres anys després, no sols ratificant-me en allò exposat, sinó augmentant encara més els avantatges socioculturals que aquesta activitat reporta.
La finalitat principal per a la que ha estat pensada queda amplament justificada, doncs les persones que hem alcançat aquestes edats tenim un lloc on poder mantindre'ns actius sense caure en els clàssics centres especialitzats i en muntar les típiques partides de dòmino, xamelo o truc, que també són bones, però no és el mateix.
Ací, alhora que adquirim nous coneixements, incidim en  els que ja tenim i actualitzem els desfasats, anem desenvolupant noves relacions socials que d'altra manera serien, crec jo, impensables.
En efecte, aquestos tres anys han estat capaços de crear vincles d'amistat entre les diferents persones que hi assistim, tot i les diferents mentalitats, ideologies i edats.  Res feia pensar al principi que un reduït grupet anara expandint-se fins arribar a abastir tot el grup. Solament per aquestes relacions socials ha pagat la pena assistir als cursos.
Cada dia de classe, a l'hora del recés, els establiments de les rodalies es veuen animats per la cridadissa de l'alumnat que en aquest aspecte no presenta massa diferències amb els grups de joves estudiants al voltant dels centres docents. 
Que l'activitat, al marge de l'aspecte acadèmic és notòria, ho diuen eixos muntatges lúdics en forma d'excursions, viatges i gastronòmics. Eixos nombrosos àgapes al llarg de tot l'any en són bona mostra. I no sols els àgapes en si, sinó que també les festes que els segueixen, manifesten  la cohesió social que s'hi forma. Qui anava a dir-nos que quaranta o cinquanta anys després anàvem a fer rèpliques d'aquells famosos guateques que, picú davall del bras, buscant alguna casa on instal.lar-se i al ritme del “sorbito de champán” i d'altres cançons del moment, realitzàvem de manera quasi clandestina.
Res fa pensar, però, que aquestes tasques tinguen llarg recorregut, doncs corren temps foscos i de negres presagis. La crisi econòmica va engolint-se totes aquelles activitats que no són estrictament necessàries i aquesta n'és una, no ens enganyem. Com deien els clàssics: “primun manducare, deinde philosophare”.
I un altra negra nuvolada -en aquest cas, municipal- se cern sobre l'espai físic on hom desenvolupa l'activitat. Sembla que l'oci prima sobre la cultura i cal deixar pas a altres actuacions, diem-ne, més “populars”. Encara que algú puga objectar que unes i altres siguen conceptuades com a oci -totes dues, en efecte, ho són- hem de convindre que no són la mateixa cosa.
Esperem que tots aquests pessimistes auguris no arriben a complir-se i hom hi puga albirar a l'horitzó un clar futur per a la Universitat dels Majors.