dimarts, 4 de desembre de 2012

Un pont de dos pilars


Desembre és arribat, i amb ell, un pont construït l'any 78, afegint un pilar a la ja existent festa del dia huit. El resultat: el pont de la Puríssima o de la Inmaculada, o el de la Constitució, segons hom preferisca. Hi ha qui l'anomena el pont de Desembre, que tampoc està malament.

Bé, doncs com veiem, resulta un pont  a les portes de les festes nadalenques i que deuria de ser-ne l'arranc i no fer com  el comerç, que  cada any ens les avança més. No m'estranyaria que qualsevol dia ens feren cantar nadales l'endemà d'haver acabat l'estiuet de Sant Miquel. De tota manera, ahí està, per a gaudi de la classe treballadora (dels qui encara siguen afortunats en tindre  algun treball)

Aquest pont ens presenta dos pilars ben definits: un civil i l'altre religiós, és a dir, el dia de la Constitució i el dia de la Puríssima o de la Inmaculada -tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando, com deien al regne de Castella-. Per a les agències de viatge, cap problema. 

Però a mi m'agradaria escarbar en aquests dos pilars per vore com de consistents són, vull dir, si realment el material amb què estan construïts és sòlid o s'hi poden provocar fissures o escletxes que acaben derruint-lo. De fet, sóc una mica escèptic i hi tinc els meus seriosos dubtes  sobre la veritat del que volen commemorar, i així, em provoquen un desig de reflexió sobre el contingut d'ambdós. 

El primer pilar, el del dia 6, està dedicat a la Constitució, la Carta Magna, diuen, amb la que està basada la nostra convivència com a país. I vistes les coses, 34 anys després de la seua promulgació, no pareix que satisfaga tothom, doncs alguns dels seus postulats són producte d'aquells anys en què els sables militars, guardians d'una pàtria que era considerada una “unidad de destino en lo universal”- així, en castellà, no podia ser d'altra forma- amenaçaven el coll de qui insinuara quelcom diferent. Se'ns va imposar una monarquia borbònica, de tan nefast record, perquè així ho va voler "el gran batracio de los pantanos", que ho va deixar tot lligat i ben lligat fins els nostres dies, que si el Nostre Senyor i la Maedéu no ho remeien -i tal com està el pati, no crec que siga el cas-, anem a tindre unitat de destí en l'universal per a temps

Ara, estem donant-nos compte -alguns, clar, perquè altres jo ho veiem- que esta democràcia ha estat construïda en falç, com l'estat al que pertany. Un estat  -no em resigne a dir-li nació, perquè per a mi no ho és- que no vol contemplar la pluralitat nacional que el conforma, i una democràcia que impedeix que ningú no puga definir-se sobre el que vullga ser. Tenim una Constitució que alguns -precisament els qui més s'oposaven a la seua aprovació- volen donar-li categoria de llibre sagrat, com la Bíblia, que no se'n pot tocar ni una coma perquè és revelació divina. I aixi, clar les modificacions de fons no s'hi poden dur a terme i quedem com Camot.

En quant al segon pilar, què he de pensar sobre la Puríssima o Immaculada Concepció? El que pogués dir podria ferir les sensibilitats d'alguns i hauria d'anar amb molta cura. Les fibres religioses, ja sabem, desperten passions irracionals i amb les quals no convé anar jugant si no volem entrar en inútils i acalorades discussions. Allà cadascú amb el que en pense. El que si que tinc clar en aquest dia, és la felicitació a les Conxes, Conxetes, Immes, Immetes, Pures, Purins i demés variants onomàstiques que celebren el seu dia, no sé si per molt de temps més, o què. Queda ben palés que el dia de l'aniversari va deixant fora d'ús la celebració del "dia de su santo", com deien abans en les emissors de ràdio quan dedicaven un disc a aquells  que  el  celebraven.

Bé, Ja tenim el pont construït. Ara,  a traure-li profit de la millor manera possible fent algun viatge, eixint al camp o quedant-se a casa, que potser, degut a l'època de l'any en què estem, li pega per ploure i no podem fer altra cosar. Tant de bo no siga el cas, com l'AEMT pronostica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada