dijous, 13 de desembre de 2012

Que vinga la llum


Estem en els dies de més escassedat de llum solar. A mitjan desembre, un petit raig d'esperança tanca les vesprades: comença a allargar una mica -tan sols una mica, quasi una imperceptible guspira- la llum del dia (a València, el 13, el sol es pon a les 17:38 i el 14, a les 17:39) Per Santa Llúcia (13 de desembre) un pas de puça. Encara que no coincidisca amb el dia que comença a allargar per la vesprada, aquest deu de ser el motiu perquè siga la patrona de cecs i malalts de la vista, podent incloure-hi els polítics que no són capaços de veure la realitat del país i actuen com si això no anara amb ells. 

En aquests dies, les ciutats estan en plena efervescència preparant les properes festes de la Llum a mode d'arbres, panels lumínics, estreles, pares noels i reis mags que ornamenten carrers, balconades i aparadors. Tot un esclat lumínic en dies tan enfosquits. Estreles amb llargues cues i sense elles pengen per tot arreu volent representar l'estrela de Betlem,  que en el món cristià, anuncia el naixement de Jesús, que no és més que la continuació de les celebracions que ja des de bell antuvi s'hi celebraven.

Els betlems que hi pul.luen fan les delícies de grans i menuts. La seua representació plàstica és tota una exhibició d'artesania popular. No hi falta de res. La imaginació popular no té límits en aquestes representacions rurals: poblets amb les seues casetes cobertes de neu -encara que a Betlem, diuen, neva quan neva, però ací, als betlems, ho fa tots els anys-,  pouets amb el  poalet i la cordeta per extraure'n l'aigua -perquè, què faríem si no anara el poal darrere la corda?-, rius cabalosos amb la corresponent vegetació riberenca per on solquen uns simpàtics aneguets seguint l'estela de  la mamà ànega i aliens al que passa una mica més enllà. Tot açò seria el que s'ha fet sempre per donar-li una miqueta de vida i que la part principal -el pesebre- no quedara tan escarida. Però resulta que cal afegir-ne més, de figuretes, per tal que hi haja més animació, més espectacle, més distracció. A tal efecte, no han de faltar bugaderes que van cap el riu amb les corresponets bugades, fusteries, ferreries,  alfareries, llauradors i... aquella que està convertint-se en clàssica  (ja ho és de sempre al Principat): el caganer, si senyor, eixe que espera la plantada del betlem per alleujar-se d'alguna urgència. De vegades se'l reserva per a algun personatge públic.

Així podríem anar mencionant figuretes i més figuretes: gallines, porquets, ovelles, cabres i tota mena d'animals domèstics escampats per bancals i ribassos, arbres i matolls, fins arribar al  portal i tot allò que l'envolta. No sé si aquesta part central -el portal- serà la més atractiva o, si més no, les mirades aniran dirigides cap a eixes figuretes escampades pel betlem. 

El que tenim al portal és eixe nen, tot ros, amb posició orant, en un bressol que li ha fet son pare, no sabem quan, però que el portaria des de Natzaret d'on procedien. Els bolquers, també els haurien dut en l'equipatge. La burreta deuria d'haver anat ben carregada amb tant de pertret i amb la mare al damunt, perquè en l'estat en què es trobava, no era qüestió d'anar a peu. La tradició ens diu també, i així ho reflecteixen aquests muntatges, que hi havia una mula i un bou. Ara, però, Sa Santedat ens diu que no hi havia res de tot això i ens deixa perplexos sense saber que fer-ne, si guardar-los al calaix o baixar-los al riu i que vagen pasturant fenàs. Sembla una mica penós haver de degradar-los i traure'ls de la cova o del portal on han estat sempre. No és just. Em negue a traure'ls d'ahí ho diga Sa Santedat o el Sumsumcorda.


I per a completar la representació plàstica tenim l'altra: la musical. Tot un repertori de melodies tradicionals amb lletres al.lusives al naixement i a escenes del portal, barrejades amb elements folklòrics i costumistes, i que, tot plegat, són un autèntic exponent etnogràfic d'allò mé complet.

Tanmateix, pense que per a la xicalla que contempla el Betlem, els personatges més importants en són els Reis Mags. Almenys per a mi ho eren, i, sobre tot, era emocionant eixe avançament de posició que els hi féiem cada dia que passava fins arribar al portal, que coincidia amb el 5 de gener, dia tan esperat per allò dels regals, però que no sempre podia ser,  perquè eren uns temps de penúries i no com ara que a tot s'hi té accés, això si, mentre la situació econòmica no ens aboque altra vegada a èpoques en blanc i negre com aquelles. A propòsit dels Reis, Sa Santedat també ens ha obsequiat enguany amb novetats: ja no venen d'Orient, més bé hi van. M'explique: pensàvem que aquestos personatges venien de països llunyans, però, no, Sa Santedat ens diu que procedien de Tartessos, eixe mític i riquíssim territori situat al sud de la península Ibèrica.  Sa Santedat sabrà, que per això és infalible, i no se'n parle més.

Siga el que siga, celebració cristiana o pagana, la llum  acaba d'iniciar el seu periple. Es veritat que l'hivern encara no ha començat i queden tres mesos per a la primavera. No obstant això,  hem vist en aquestos dies motius per celebrar el seu naixement, el de la Llum i el de Jesús. Cadascú que commemore el que vullga, sense manies.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada