dimarts, 13 de novembre de 2012

Pluja


M’encanten els dies de pluja. Veure com cau l’aigua, escoltar el soroll de les gotes sobre les persianes, la suau carícia del vent fresc sobre la cara. Sensacions totes molt esclarissades en aquestes terres mediterrànies on allò més habitual és veure els cels nets i blaus, els camins i sendes coberts per la pols d’un estiu recent acabat, de calors sufocants, i on les pluges han passat de llarg preferint quedar-se en terres atlàntiques on tenen extenses praderies que regar.

Ací, en aquestes latituds, aquest fenònen s’agraeix, doncs tot hi està ressec: camps, barrancs, torrents i, fins i tot, les fonts llangueixen, si no són mortes ja, a hores d’ara.

Tardor seductora, regeneradora d’aqüífers i prenyadora d’embassaments. Aquesta és l’estació de l’any on s’assenten les bases per a l’inici d’una nova vida en la natura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada