dijous, 22 de novembre de 2012

Historieta virtual



Un record antic a mode de foto en blanc i negre, aparentment innocu, va ser el motiu perquè les seues vides es creuaren de manera casual. Es que la vida està feta de petites coses que provoquen situacions inesperades, unes voltes positives i d’altres no tant, però que tot plegat, provoca un canvi en el rumb de les existències humanes adoptant direccions inesperades i conduint-nos a destinacions, fins eixos moments, molt allunyades del propi sentir

Què va passar en aquells moments de trobada virtual? És difícil d'explicar les reaccions emotives provocades per un intercanvi de simples comentaris sobre eixa imatge. Res feia pensar que això seria motiu suficient per començar una amistat profunda, com de molts anys adquirida i que, tanmteix, tan sols tenia escassos minuts d'existència. Va ser com eixes llavors transportades pel vent i dipositades en un terreny amb exel.lents condicions per esdevindre  un gran, robust i frondós arbre.


Des d'aquell dia tot va començar a ser diferent. Res ja  era com abans. Existia una necessitat mútua de coneixement, de vivències compartides, de saber un de l'altre, sense que tot açò interferia en les pròpies vides particulars, en les que seguien immersos. Una gran sensació de felicitat els envaïa quan s'hi produïa alguna comunicació. I és que els nous temps, amb les noves tecnologies, provoquen en la psicologia humana unes reaccions fins ara desconegudes i que els experts hauran d'anar estudiant i actualitzant.


Ara, ja són interdependents, feliçment interdependents. Noves fonts d'empatia els hi aporten cabals emotius provocant-los moments de gaudi i fent-los conscients de què sempre hi ha algú esperant a l'altra part, àvid de saber del dia a dia. Ja es coneixen un a l'altre, saben què els agrada i què no. Comparteixen moments d'alegria i de tristesa, i sempre hi troben les paraules escaients per a cada situació. 

Si ens parem a pensar veurem que tot en la vida es producte de casualitats, de circumstàncies aleatòries que fan que siguem el que som i que no siguem altres coses. Si qualsevol de les circumstàncies que hi han intervingut hagués variat, res seria igual,  ni nosaltres,  ni els demés, seriem o no seríem al món, viuríem en aquest cercle o en un d'altre,  tindríem unes idees o unes altres ben diferents.

Així doncs, aquest petit record en forma de foto en blanc i negre, aparentment sense implicacions, va fer que les seues vides es creuaren i s'enganxaren una a l'altra esdevenint quasi una unitat emocional, fruint mútuament en aquest món virtual. Des d’aleshores, aquesta foto roman al seu àlbum sentimental com una icona propiciadora d'una amistat plena i satisfactòria, això si,  sempre  virtual.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada