dimarts, 27 de novembre de 2012

Cap a la Sarga


Per una inacabada via  de ferrocarril, direcció a les pintures rupestres de La Sarga, que són Patrimoni de la Humanitat, podem realitzar una agradable, fàcil i saludable caminada que tothom pot fer com una activitat lúdica, esportiva i cultural, gaudint d’impactants indrets a través d’emocionants incursions per foscos i llargs túnels que salven una difícil orografia que ens porta de la intricada ciutat d’Alcoi a la part més oriental de la Foia de Castalla, on podem admirar unes de les més importants manifestacions de l’art rupestre llevantí.

El nostre recorregut va començar a la part alta de la ciutat, on comença el Parc Natural de la Font Roja. Cal incorporar-se a l’antiga via d’eixe inconclús ferrocarril que devia unir aquestes terres amb les de la comarca de l’Alacantí, a la població d’Agost, en la via fèrria que va a Madrid.

Només iniciar la marxa ens trobem amb el primer túnel, no massa llarg, però que, una vegada superat, ens tornem a endinsar en el següent, no sense abans gaudir de la primera balconada al barranc de la Batalla i a la comarca del Comtat, amb el Benicadell al fons i la població de Beniarrés amb la seua ermita al més amunt (la terreta, com estira).

En uns 150 metres, el següent túnel ens engoleix, i a través de 900 metres, sols amb un petit forat que il·lumina un curt espai  de l’interior, ens aboca a un altre espai obert d’una setantena de metres. Aquesta vegada ens situa al bell mig de l’antiga N-340 i la A-7. Cal parar uns moments i contemplar les figures de moros i cristians que ornamenten les entrades dels túnels de la autovia i, com no, l’estructura del pont sobre la nacional.

De seguida, l’últim túnel. Aquest de 1.000 m d’intensa obscuritat, sense la més mínima escletxa per on s’hi puga filtrar-se un xic de llum exterior, que ens guiarà a la foia entre pinedes i camps de conreu.

Al fi, La Sarga -llogaret contra natura pertanyent al municipi de Xixona-. Als afores del caseriu, i ja en terme municipal d’Alcoi, ascendim per un fàcil camí als abrics rocosos on podem contemplar les meravelloses manifestacions d’art rupestre prehistòric. Tota la zona d’accés està protegida per una tanca metàl·lica que dificulta l’entrada de desaprensius. Afortunadament la nostra visita va coincidir en dia d’obertura oficial amb guies proporcionats per l’ajuntament d’Alcoi que explicaven tot el contingut i característiques d’aquest santuari -més que habitatge- prehistòric. Ens va cridar l’atenció les representacions d’arbres, figura molt escassa en aquest tipus de manifestacions rupestres.

Com hom pot comprovar, una manera de gaudir de la natura barrejant esplai i cultura.
















2 comentaris:

  1. Carles, està clar que lo teu és redactar la informació sobre aquestes eixides. Per favor, fes una arreplega de totes elles i les publiques algun dia. Bones fotos, bona descripció, gran estima pel patrimoni cultural i per la riquesa ambiental, què més se li pot demanar a una guia del senderista? Ja em diràs.

    ResponElimina
  2. No estaria malament fer-ne una recopilació i enviar-vos-les. Ja farem una búsqueda de totes elles i les reunirem. No recorde les que hi ha publicades, però seran fàcils de trobar.

    ResponElimina