dimarts, 2 d’octubre de 2012

Once upon a time


Érase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.
Todas esas cosas
había una vez
cuando yo soñaba
un mundo al revés


Que la dreta és la “dreta”-amb la càrrega ideològica que conté aquest mot- ja ho sabíem, encara que alguns sembla que cauen ara de la figuera veient la quantitat i la qualitat de les reformes laborals, socials, econòmiques i de tota mena que están duent endavant i que tenen la intenció de posar en pràctica. No valen les lamentacions de tots aquells que l'han posada al més alt del rànquing electoral. Açò és la democràcia que fa que puguen accedir al poder ideologies i persones de la més dubtosa ascendència i, com no, llops, xacals i tota la parentela faunística  disfressada de mansos corderets, d’angelicals criatures i de persones de bé, amb la ferma promesa de resoldre’ns els problemes causats per altres.

A poc a poc van estrenyent el cargol de les seues idees totalitàries i fascistoides, que ells tant critiquen als demés, fent creure -als incautes, clar- que estan en possessió de l'autèntica democràcia i que permeten la llibertat de pensament, d'informació i d'acció  (sempre que no vages tocant-los les castanyetes).

Entre altres actuacions, volen modular el dret de manifestació amb l'excusa de la racionalització dels espais públics i impedir la retransmissió de protestes per tal d’evitar les  temptacions d'unir-nos a elles. Qualifiquen d'algaravies qualsevol manifestació contra el govern o contra el sistema, oblidant, però, que ells, abans, havien fet el mateix en contra d’allò que altres havien elegit. Amb l'excusa dels drets individuals porten el sistema educatiu a aigües no massa clares. Fan reformes laborals per beneficiar descaradament el capital del que ells formen part o tenen importantíssims lligams. Ens donen una informació sesgada o distorsionada dels esdeveniments o ens priven d'ella, segons els cassos, etc, etc.

Que diferents són ara, quan ocupen el poder, a quan formaven part de l'oposició. Com enganyaven, com mentien, com feien demagògia... i, el més trist de tot: la ciutadania els creia, els donava la seua confiança i dipositava en ells tota la seua esperança. Vull pensar que la majoria dels vots per ells aconseguits hagen estat, més bé, fruit de la desesperació del que s'agarra a un ferro cremant per salvar-se i no que hagen estat convençuts pel seu discurs tan prometedor amb el que s'hi presentaven. Això últim seria la trista realitat de veure com un poble hagués caigut en el borreguisme més patètic que impediria que les persones pensaren per elles mateixes.

Dit tot açò, no ens en queda altra que acceptar les coses com són i pensar que això és la democràcia, encara que de vegades no n'estiguem d'acord amb els resultats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada