dimecres, 31 d’octubre de 2012

Novembre


Com aquell que diu, l’any està arribant al seu final. Fa un no res estàvem celebrant el seu cap. Entre nosaltres, els que parlem català en qualsevol de les seues variants, acostumem a dir algunes coses diferent a com ho expressen els castellans. Així, en aquest cas, no diem fi d’any, sino cap d’any, com cap de setmana i no fi de setmana. Són aspectes diferents d’interpretar la vida, segons en la llengua en què cadascú viu. Això ens dona visions diferents de la realitat, encara que els espanyolistes, els centralistes, els uniformadors, els separadors o com vullgueu dir-los, s’encaboten en dir que tots som iguals perquè formem part d’un mateix estat, que ells volen que siga la “nación española”.  Pense que no és així, i la llengua de cadascú fa que certs aspectes de la vida es vegen de manera diferent.

Tanmateix, no és d’aço del que vull escriure. La meua intenció es fer-ho sobre novembre, aquest més de tan poques simpaties. En efecte, novembre és eixe mes en què tot, o quasi tot, sembla ser tristor. Ja el seu començament és d’allò més descoratjador: ens tallen una hora per la vesprada i ben aviat la llum desapareix i  la nit ocupa el lloc que no fa massa era dia radiant encara. I si açò fora poc, comença el dia primer amb visites als cementeris, que vullgues o no, et recorden la brevetat de la vida, que, com diu el poeta, és com els rius que van a la mar, encara que hi ha rius que el seu cabal no hi arriba mai perquè els extrauen tota l’aigua per regar camps de conreus. Almenys en això han servit per quelcom abans de morir a la mar. Ara que, els que si que ho fan, acaben la seua existència aportant cabal ecològic, que tal i com està l’actitud en aquesta matèria, no és poca cosa, tot i que, força vegades siga merda en lloc d’aigua el que hi arriba.

Perquè tot no siga negatiu, podem gaudir de la meravellosa col.leció de colors que la natura ens hi ofereix. Les fulles pareixen fàbriques químiques en miniatura que funcionen amb llum. La fulla canvia de color, i passa de produir fècula a produir altres substàncies, com sucres. Aquestes substàncies són emmagatzemades en els botons i en les branques i fan possible que les fulles canvien de color oferint-nos eixos grocs, taronja i rojos per al nostre delit visual. L'olfacte també gaudeix amb eixa meravellosa flaire automnal procedent de les substàncies volàtils resinoses que omplin l'aire dels boscos. La fulla es torna marró i se seca. La planta llavors s'ocupa que la tija de la fulla es puga trencar per la formació d'una capeta de suro i que les fulles caiguen al sòl formant atapeïdes, càlides i agradables catifes de fullaraca que  es descomponen en nous aliments gràcies a l'acció de fongs i bacteris. Una mostra brillant de reciclatge!

Com tot en la vida, novembre també té aspectes possitius. Haurem de fixar-nos en aquestos i extraure’n  tot allò que hi puguem per gaudir-ne al màxim i que tot no siga foscor, tristesa i malenconia pensant en la llum primaveral i en els càlids dies estiuencs, i més en aquestos darrers mesos tan calorosos com els que ens ha obsequiat l'estiu.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada