dilluns, 16 de juliol de 2012

Pluja i platja


En aquestes latituds pluja i platja no formen un bon binomi. Una i altra es repel.leixen, es dir, que quan algú va a passar un dies o una temporada a alguna platja –les plages d'ací, les mediterrànies- no entra en els seus plans que la pluja vaja a estar invitada; tanmateix, de tant en tant, fa acte de presència i pot trencar els programes que els estiuejants puguen tindre, com va ocórrer l’altre dia.
A trenc d'alba el cel presentava una incipient lluita entre el sol que volia eixir i els núvols que tractaven d'impedir-ho. Tot semblava que, com quasi sempre, la partida seria del sol. Però, no, aquesta vegada els núvols van ser més poderosos en esta primera part del matí i van acabar imposant la seua presència sobre un sol que acabaria amagant-se darrere d'ells i deixant-los fer el que saben fer: ploure.
Ben aviat, la platja anava rebent els primers passejants que, desafiant el plugim, acudien com tots els matins a la cita amb la sorra humida per les ones del mar, que esta vegada si que havien estat atrevides i s'havien estés més enllà d'on habitualment ho fan i deixaven una gran planura sobre les daurades arenes facilitant el caminar-hi.
Les siluetes dels passejants es retallaven entre la grisenca color de la mar que insinuava un onatge fora del que hi és habitual, i es reflectien com en un mirall sobre l'arena acabada de mullar.
Els cristalls des d'on contemplava aquestes escenes començaven a omplir-se de gotes d'aigua que corrien cap avall deixant uns   petits regueralls escampats per la seua superficie que distorsionaven les vistes de l'exterior, deformant-les o oferint imatges inverses a la realitat..
La gent desafiava la pluja que s'accelerava per moments, i acudia fidel a la fita diària amb alguna activitat esportiva, o simplement caminava pel passeig, alguns amb colorits paraigües, i altres deixant-la caure al seu damunt. Les bicicletes embrutaven amb els seus esguits les esquenes dels assidus ciclistes, que a aquestes hores hi solen rodar per la via habitual.
Els clients d'una cafeteria propera s'asseien sota uns tendals a recer de la pluja, que cada cop semblava fer-se més intensa. Mentrestant els inquilins d'un apartament  guaitaven per un balcó com la pluja canviava les seues intencions de baixar a la platja i es resignaven, mal que bé,  a vore'n ploure.
Un autobús procedent de terres d'interior obria les seues portes a un nombrós grup de banyistes que, parasols als muscles, neveres a les mans i carrets amb equipatge per a l'ocasió, desafiaven el mal oratge i acudien en fila a ocupar algun lloc en les fresques i humides arenes.
Impassible als moments, un vaixell mercant, ancorat als voltants de la bocana del port, dibuixava el seu perfil obscur, trencant una línia de claredat que algun perdut raig solar, aprofitant l'escletxa que deixaven els núvols, havia dibuixat sobre la superfície del mar.
La pluja, però, en aquests dies de juliol, dura ben poc, i el sol, amb la fortor de l'estiu, a mitjan matí, ja havia trencat els núvols que, ignorants ells, pensaven tenien la partida guanyada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada