dimarts, 31 de juliol de 2012

El conte de D.Arturo (el de Torroland Beach)


Confesse que en assumptes de política sóc un tant ingenu. Em crec -o vull creure'm- el que em diuen i no em passa pel cap pensar que m'estan enganyant. Pense que això mateix li passarà a molta gent. I és que quan anem de passerells per la vida ens poden ocórrer aquestes coses.
Tampoc és que m'ho crega tot, no aneu a pensar malament. Hi ha certes coses que són posades en quarantena o, simplement, rebutjades només conéixer-les. Tal ha estat l'anunci del meu preclar i il.luminat alcalde, D.Arturo Torró, contractista de molts actes de pandereta en la Torroland Beach, ciutat d'oci i entreteniment, que ell vol posar al mapa de les ciutats del ram.
El “bo” de D.Arturo, que traspua euros i més euros a través de la seua pell, diu que renuncia al seu sou com alcalde. Llegit així, sense més coneixements, u, que com he dit abans, peca una mica de passerell, a primer prompte s'ho creu. Sols a primer prompte, eh! que ben aviat baixe a la realitat i pense que aquest tio vol vendre'ns gat per llebre i el que se'n lleva ell ho posa per altres llocs. Que difícil és que aquesta classe de personatges tinga tanta filantropia i treballe per a amor a l'art o, en aquest cas, de manera desinteressada per la ciutadania.
Ja sabem com se les gasta la classe política, almenys alguna classe política, i el que diga aquest individu no té cap credibilitat, més, després d'haver enganyat la ciutadania  en campanya electoral i fer ara tot el contrari del que havia promés -en realitat, ell i tota la nòmina pepera àvida de poder en tots els àmbits, tot i la que se'ls venia damunt-.
He de fer palesa la meua animadversió a les promeses que venen de part d'alguns sectors polítics. Tot mentides i enganys. Però mira per on, sempre troben ingenus que se les creuen i arribem on hem arribat: a donar-los carta blanca perquè hi facen el que vullguen. Ara, ens toca la penitència, els hagem votat o no.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada