divendres, 13 de juliol de 2012

De lectura


Quasi sempre que entre a algun centre comercial solc visitar la secció de llibreria per fer una ullada al que hi ha, de nou i de vell. En una visita d'aquestes, el 2008, em vaig entropessar amb un llibre d'història, escrit per Juan Eslava Galán. Com sempre faig, quan algun exemplar em crida l'atenció, acostume a fullejar-lo. Aquest ho va fer, simplement pel títol tan cridaner que tenia: “Historia de España contada para escépticos”. No em va decebre. Estava escrit d'una manera fora d'ús, allunyada de l'academicisme i plena de comentaris irònics que feien de la seua lectura un exercici agradable i alhora  il.lustratiu.
El mateix autor, en la contraportada, justifica el tractament que li dona als textos de història, dient el següent: 
 “No pretendo escribir la historia que escribiria el pueblo, que el pueblo es ágrafo por naturaleza, sino más bien una Historia de España contada para escépticos que no creen en la história de España (com jo, per exemple). No voy a decir que es veraz, justa y desapasionada, porque ninguna historia lo es, pero por lo menos no miente ni tergiversa a sabiendas, que ya es bastante en los tiempos que corren. Además he procurado hacerla amena y documentada (pero el escético sabe que los documentos también se manipulan en el instante mismo en el que nacen) y si el lector aprende algo de ella me daré por bien pagado.”
Doncs bé, quelcom he aprés: que coincidim en la manera d'entendre la història i en la falsetat que la història oficial ens conta en moltíssims dels seus fets.
Recomane la lectura d'aquest llibre a tots aquells amants del passat i que encara no el coneguen. Pot ser, a algun que altre especialista no li agrade el tipus de tractament que se li dóna; tammateix per als qui tan sols fruïm llegint-ne, pense que és amé i divertit.
Ara, en aquestos dies estiuencs, aprofite els moments de relax en què la calor t'impedeix fer altra cosa que no siga romandre a la fresca de casa o a l'ombra d'algun generós arbre, per reprendre la seua lectura. I que conste, que no m'avorreix llegir-lo de nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada